La pel·lícula, guanyadora del premi a la Millor Òpera Prima i a la Millor Actriu per a la protagonista, Catalina Sandino, en la darrera edició del Festival de Berlín, narra la història de María, una noia de 17 anys que viu en un poble rural de Colòmbia quan decideix emprendre un perillós viatge que la durà als Estats Units transportant a la seva panxa “pepas” (saquets d’heroïna).
La història de María és la història de les moltes “mules” (amb aquest nom es coneix les dones que realitzen aquesta pràctica) que les xarxes de narcotraficants utilitzen diàriament per introduir drogues als Estats Units. És per això, que el director del film ha volgut aproximar-se a aquesta realitat amb un estil proper al documental i amb l’objectiu de dotar la pel·lícula, en cadascun dels seus aspectes, de versemblança i de credibilitat.
Malgrat el dramatisme que es desprén de la peripècia de María, el film és més poderós en la tensió latent, però alhora extrema, que es viu en les nombroses situacions que mantenen l’espectador amb l’ai a cor (recordem la seqüència de l’avió o la de l’aeroport) que no pas en les explosions de sentiment que viuen alguns personatges i que acaben edulcorant una mica la pel·lícula.
Per últim, cal esmentar la brillant elecció del títol i del cartell del film que, tot i que pugui ser considerada una simple provocació, aporta unes dosis de lirisme a aquesta història d’una María del segle XXI.
