El Dijous 22, el Clap va cobrir tres quarts de la seva entrada, amb gent amb ganes de veure com un músic que ja comença a afirmar-se com a “boom” dins les emissores de ràdio i que ho té tot per enganxar amb el jovent que, en gran mesura i segons el vist, ja l’idolatra i el considera un altre resultat musical del carrer, com Estopa.
Establir similituds entre Melendi i Estopa és massa fàcil i recurrent. Els dos grups sonen per enganxar, diuen el que es vol escoltar i es dediquen a una facció determinada de públic al que satisfan. Els dos reivindiquen, en matisos de quasi totes les cançons, els orígens i aromes flamencs que han de tenir terres no genuinament aflamencades —Cornellà o Astúries—, els dos opten per la vivacitat de la veu per apuntillar els fragments més rock i per la tendresa simplista o de doble missatge en els temes més pop. Alguna incursió a la rumba i la bulería, i el talant més alternatiu de Melendi, que ja partint de la indumentària, es diferencia com a “peix raro” poden ser, d’altra banda, els trets que més el distanciïn d’Estopa, alhora que l’acostin pretesament, a un estil propi de Los Delinqúentes, als que no aconsegueix, però, igualar.
Delícia dels incondicionals
El concert va ser breu però va donar per fer les delícies dels incondicionals del grup, que eren molts, i dels sempre presents desconeixedors del grup, que no som tants. Si alguna característica per sobre del “flamencao” cal destacar de la música de Melendi és la seva festivitat, doncs transmet força i ritme a un estil que, sense ser "patxanguero", engaxa, i molt. “Hablando en plata”, “Desde mi ventana”, “Un recuerdo que olvidar” o “Mi rumbita pa tus pies” són bons exemples de com Melendi, un personatge espigat, amb barba de dies, rastes i vestit peculiar, pot fer corejar i vibrar una claca gens reticent i molt per la causa.
“El concert va pendre un talant lleugermanet diferent amb “Juana sin arco” o “Ella” i, sense cap mena de dubte, el millor va venir en la doble interpretació “Vuelvo a traficar”, la millor músicalment i més animada cançó del grup. Alguns dels més incondicionals van quedar-se amb ganes de veure un altre tema mitificat com és “Asturias” però la vertat és que la cloenda amb el segon “Vuelvo a traficar” va complir les expectatives i va saber acabar d’una forma destacable un bon concert en una bona nit del Clap, amb una gent que no hi és normalment, però amb la festa que hi és habitual.
