Benet Rossell (1937) és un artista interdisciplinari, la trajectòria del qual ha vingut marcada pel desenvolupament d’un llenguatge abstracte creat a partir d’ideogrames, micrografies i pictogrames. Mataró ha acollit, del 7 al 20 de maig, la intervenció de l’autor al projecte CAPS.A.13, anomenada ‘Continuarà...’, un obra que reflecteix la seva filosofia artística a través de dos panells lluminosos.
Què s’ha pogut veure a ‘Continuarà...’ i quina és la reflexió que amaga?
Hi trobarem el fonament del meu treball, la cal·ligrafia i la imatge en moviment amb la voluntat d’oferir un tast de la meva feina creant alhora dos àmbits netament poètics en el cor de la ciutat.
Què el va portar a crear aquesta intervenció amb dos panells lluminosos?
Els opis o panells lluminosos són un reclam de primera mà, però si anem més enllà admetrem que la seva funció és purament publicitària i la publicitat es caracteritza per oferir certituds. Introduir en aquest àmbit unes imatges que interpel·len i interroguen i deixen el vianant lliure de veure i d’opinar és al capdavall una manera de conquerir un espai comercial per a la cultura.
La seva és una pràctica creativa on conflueixen la cal·ligrafia i la imatge en moviment. Què aporta aquesta combinació?
La cal·ligrafia és l’escriptura d’autor, la plasmació d’una gestualitat personal que mostra un punt de vista de la realitat, a través d’un recorregut per les formes essencials i també un divertiment silenciós, musical i lliure. D’altra banda, la imatge en moviment plasma la realitat d’una manera tan selectiva que malgrat tota temptativa d’objectivitat els seus fruits només són pel·lícules. Per tant, la cal·ligrafia i el cinema són llenguatges diferents, dos mitjans diferents d’expressar idees i sentiments, d’articular un relat el qual, quan l’autor coincideix, neix indefectiblement d’una única sensibilitat, d’un únic aprenentatge.
La seva obra també destaca per l’ús d’un llenguatge ple de símbols i ideogrames que no pertanyen a cap codi lingüístic. Què vol transmetre?
Una visió personal d’una realitat compartida, al capdavall una opció d’intercanvi, de comunicació de primera mà amb l’espectador.
Quin valor ha tingut formar part de la mostra CAPS.A.’13?
Fer una intervenció artística en l’espai públic, poder fer-ho a la Rambla i la Riera d’una ciutat és lo millor que li pot passar al “piéton de l’air de Barcelone”, tal com em va definir el poeta i crític d’art francès Alain Jouffroy. I si aquesta iniciativa és autòctona, i impulsada per algú com J.M Calleja, amb qui comparteixo entusiasmes i treballs des del 1992, quan em va dedicar un número de “Vèrtex” titulat «L’equivalent Simulacre», el plaer és immens i la CAPSA confortable i acollidora.
