Dijous deu ser un mal dia pels espectadors mataronins. És l’única conclusió que et deixava mig convençut després de veure la poca afluència de públic al doble concert de Glissando* i Adrià Puntí, un grup promesa i un autor consagrat dins el nostre panorama musical.
Els quatre components del grup Glissando* van començar a tocar amb poc més d’una trentena d’espectadors, que van poder gaudir de la qualitat de la seva propsta, potser per algú massa allunyada dels estàndards. Malauradament precisament són aquests aquest tipus de propostes més fàcils de digerir, les que mouen masses. Només començar ja va quedar clar que hagués estat millor fer el concert a la sala petita com el que van oferir els Sidonie, però ja era massa tard.
El grup català, va mostrar una força musical sorprenent, que contrasta amb la dolçor de la veu de la cantant Laia Gasull. Potser perquè el públic era tan escàs, o bé perquè ja és tradició en ells, els interludis entre cançons es van limitar a dir el nom del tema, fet que no va ajudar a trencar el gel amb el públic. Per una altra vegada, esperem que un grup que promet tant pugui fer un concert que pugui deixar més satisfets als que han sentit el disc, i ja han comprovat la seriositat i la contundència d’aquest projecte.
Crítiques positives del segon disc
I pels qui no van presenciar el concert, que van ser molts, és bo reflectir el que diu la revista Enderrock del seu darrer àlbum, titulat Marclaianortomarco: “El quartet barceloni hauria de deixar de ser el grup promesa per abraçar la consolidació amb aquest segon disc, el de la prova on no val l'efecte sorpresa. I és que Glissando* superen amb escreix la prova, amb un disc ple de matisos, de recreació en la melangia, i d'una inèdita mostra de la bellesa de la fragilitat. Detour à délémont, Umbilical, Picnics o Bitteschönkaffe són prou elements de risc, creativitat i emoció per valorar el disc com dels millors de l'any".
Puntí en la seva línia
Quan Adrià Puntí va trepitjar l’escenari, la sala mostrava un aspecte sensiblement millor que en l’anterior concert. El versàtil artista va protagonitzar un bon espectacle, amb molta intensitat en tot moment. La seva particular indumentària i les més variades influències d’estils van conduir el concert per diferents camins que de ben segur van captivar als seus incondicionals.
Àlex Gomà// Freqüència Iluro
