Aplaudiments d’una intensitat més que generosa van rubricar dissabte de la setmana passada l’inici de la temporada al Teatre Monumental. Tanmateix el cartell de ‘Passat el riu’, amb presència d’actors de popularitat televisiva, va congregar un bon nombre d’espectadors amb evidents ganes de retrobament després de la pausa estival. La posada en escena d’aquesta obra de Joe DiPietro la signava Oriol Broggi, el prolífic director que la temporada anterior va portar al mateix escenari ‘Antígona’ de Sòfocles i ‘Primera història d’Esther’ de Salvador Espriu, que ara és a punt d’estrenar ‘Oncle Vània’ d’Anton Txèkhov al Teatre de Salt, dintre del Festival Temporada Alta, que pel febrer muntarà ‘El cercle de guix caucasià’ de Bertolt Brecht al Teatre Nacional de Catalunya –amb Jean-Guy Lecat, col·laborador de Peter Brook– i que no gaire més tard emprendrà ‘El rei Lear’ de William Shakespeare a la Biblioteca de Catalunya.
Comèdia i melodrama de to menor‘Passat el riu’, però, va d’un altre pal. Es tracta d’una obra menor i de caire comercial, plena de sortides fàcils i amb desenllaç previsible. Situada a Amèrica, DiPietro hi narra la topada generacional que es produeix, en el si d’una família provinent de la immigració italiana, entre un jove i els seus avis paterns i materns. Un tipus de context i de temàtica que d’altres dramaturgs contemporanis han abordat amb una més gran volada i major consistència. Així, sabent les limitacions del guió, Broggi juga a mantenir una equidistància ambigua i difícil entre comèdia costumista i melodrama ensucrat, que no pot evitar l’evidència de les seves febleses i que es mostra desmesuradament fràgil en les rèpliques monologades que els actors dirigeixen al públic.
Poques caloriesL’escenografia d’aire realista, la posada en escena senzilla, sense pretensions ni novetats, el bon ofici dels intèrprets i la volguda familiaritat del muntatge ajuden a la identificació i fins i tot a sembrar un sentiment de tendresa en l’espectador. Llàstima que la collita que finalment se n’obté sigui només d’una insulsa superficialitat moralitzant. La caracterització de les actrius, a més, resulta excessiva i pràcticament esdevé caricatura.Malgrat les mancances de l’obra, el cert és que aquest primer plat de la programació estable del Monumental va ser indulgentment acollit per bona part del seu públic habitual, que afortunadament constitueix una parròquia fidel, com ho demostra el nombre d’abonaments que no para d’augmentar. A aquest públic de tarannà i gust eclèctic, ‘Passat el riu’ li va servir dissabte per fer boca. Un àpat frugal, de poques calories i fàcil ingestió. I està prou bé, sempre i quan el tall no trigui a arribar.
