Aquest dimecres, dia 9 de gener del 2019 ha mort a Mataró Guillermina Peiró i Olives, filla del líder anarcosindicalista Joan Peiró i Belis. Peiró va ser treballadora i sindicalista, a més de militant antifranquista i, també, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va rebre diferents reconeixements com la medalla President Francesc Macià a mans del President Pasqual Maragall.
Recupera aquí les seves memòries, recollides per Maria Salicrú el 2017
Una de les seves darreres aparicions públiques va ser, precisament, en la commemoració dels 75 anys de l'afusellament del seu pare el juliol del 2017.
Una vida de militància
Guillermina Peiró i Olives, va néixer a Mataró el 1924, va anar a l'Escola Racionalista que la Cooperativa del Vidre i el seu pare van fundar a Mataró.Al final de la guerra, amb 14 anys, va anar a viure a Narbona amb la seva mare i les seves germanes. Treballà a la verema i a causa de la primera vaga de la seva vida fou despatxada. A París patí, amb la seva família, la Segona Guerra Mundial.
El 1945 retornà a Catalunya i treballà a la Cooperativa de Vidre i més tard al Laboratori Recasens. Sempre es mantingué en contacte amb la CNT, fent d'enllaç, recollint diners per als presos i portant menjar als presos de la Model. Va tenir una participació activa, durant el franquisme, en diferents accions, mobilitzacions i vagues contra la dictadura. Expulsada de la CNT, s'afilià a la CGT.
Els últims lustres de vida va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, formant part de les llistes electorals en diferents eleccions municipals.
