A Mataró fem coses. No és una lliure versió d'aquella frase cèlebre de l'expresident Rajoy, vindria a ser grosso modo el que constataven milers de persones sobretot dissabte quan anaven i venien del Parc Central i darrere l'Ajuntament. Coincidien en cap de setmana dos esdeveniments de nova factura: el Semproniana Market de final d'estiu –amb l'antecedent exitós del fet dos mesos enrere– i el Maltaró, el festival de la cervesa artesana. Tot i que la coincidència d'un i altre no era buscada, dissabte va semblar fins i tot que es retro-alimentessin i la sensació dominant era de, per un dia, deixar-se de complexes. No és veritat que a Mataró no es facin coses i, encara més, sorgits tots dos invents del teixit empresarial local un i altre tenen molt camp per córrer. Un cap de setmana rodó.
El Semproniana Market ja és una marca en sí. El seu efecte crida és evident, el passeig per un Parc Central especialment "cuqui" –ara se'n diu així– és suggerent i fins i tot a nivell de vendes hi havia paradistes ben contents. I ja se sap com al comerç li costa, de somriure, caut com és per naturalesa amb els números. Altra cosa és l'efecte del fenomen food-trucks. Ja supera la consideració de tendència i fins i tot un déu-vos-guard sembla que hagi de ser diferent si prové d'algú entaforat dins d'una rulot. En tot cas la mutació de l'espai és bona, la passejada es fa acollidora i valorat el de final d'estiu sumat amb el primer que es va fer sembla que hi ha mercat amb nom de patrona per temps. A la cua no hi faltaven remucs pel fet de pagar entrada. Quan se'ls explicava que la recaptació d'aquests tiquets era benèfica la ganyota millorava.
Esclat cerveser
Si la decoració i estil del Semproniana semblen fer mudar la pell del Parc Central, és obvi que també la Plaça de l'Ajuntament és capaç de passar de ser la més lletja de la ciutat a un espai amb encant. El Maltaró, el festival de la cervesa, ho va aconseguir disposant un passadís amb food-trucks i parades de cervesa a banda i banda i proposant una interessant concatenació d'actuacions musicals sobre l'escenari. Si la disposició d'elements sembla simple, òbviament les cerveses artesanes –totes catalanes– eren l'element definitori. Si diuen que s'estén la cultura cervesera, la fira en va donar fe. A l'hora del vermut ja oferia una bona imatge però va ser a partir de mitja tarda quan la plaça es va omplir de gom a gom, tant que fins i tot pujava la temperatura i això convidava encara més a omplir el got. Molt bon ambient, curiositat per tastar gustos i tipologies i un remat final ben festiu, amb ambient de Festa Major.
Generacions diverses, gots de vidre exhaurits hores abans i sensació ufanosa Realment va ser un molt bon dissabte a la ciutat dels capgrossos capcots.
