Enric Castells a la seu de l'Agrupació Científico-Excursionista
Com va néixer la Marxeta?
L'any 1987 l'Agrupe vam patir el desgraciat accident de l'expedició d'Antoni Sors i els seus companys al Lhotse Shar. Òbviament aquella desgràcia va fer baixar molt la moral de la gent de l'entitat. Vam perdre quatre companys i estàvem molt tocats. A un grup de socis se'ls va ocórrer organitzar una marxa popular per aixecar una mica els ànims. Des de la Junta li vam donar tot el suport.
Amb la perspectiva dels 30 anys, el propòsit s'ha complert?
Sí. Durant 30 anys ha col·laborat molta gent de l'Agrupació. La Marxeta permet la col·laboració de molta gent i fa molt de grup, molt de treball en equip.
Què la fa diferent?
Se'ns va acudir que l'itinerari cada any fos diferent i no calcant el trajecte com sí que fan altres caminades. En aquests 30 anys hem repetit algun itinerari però el reclam sempre és buscar itineraris nous per la comarca. Això suposa una sèrie de gestions cada any però crec que forma part de la gràcia.
També aposteu per un cartell d'autor.
Des del segon any se'ns va acudir que sí, de fer un cartell i de demanar-lo a un artista. En Ricard Jordà el va fer i des de llavors hem anat empaitant un artista local que ens fes el cartell. En Pere Màrtir Viada se'n va encarregar molt temps, de trobar l'artista. Des que ens va deixar és la Marta Duran qui ens obliga. Això fa que de totes aquestes Marxetes en quedi una exposició plàstica prou important que sempre tenim exposada aquí a l'entitat.
Com ha canviat la marxa en aquests trenta anys?
Ara hi ha moltes caminades durant tot el calendari i és normal que la participació hagi baixat una mica. A mi m'agrada pensar que el fet que hi hagi aquesta moda de tantes marxes també es deu als que en vam començar a fer quan no n'hi havia pas gaires.
Explica'ns alguna anècdota d'aquella primera Marxeta del 1988?
La preparació de la primera edició no va ser fàcil i vam tenir problemes amb marcar el trajecte. Llavors ho fèiem amb pintura, cosa que ara està mal vista i el dissabte anterior va fer un xàfec que ens va fer impossible de marcar bé el trajecte. El diumenge va començar la Marxeta amb una part per marcar. Només ho estava fins a Canyamars. Ens vam haver de mobilitzar uns quants per fer el trajecte abans i marcar-lo però en Toni Noé, el primer participant, ens va acabar enxampant a dalt de tot el Montalt. D'aquesta manera el primer participant va acabar ajudant-nos a marcar una part del recorregut, ja que es va oferir a fer-ho i anava a més bon ritme.
