Dues estudiants de l'Escola Pia llancen una sonda a l'estratosfera

S'ha fet un doble llançament d’aquests artefactes “low cost” amb la missió de detectar radiació còsmica i enregistrar imatges fins a 35.000 metres d’altura

  • Redacció - ACN
  • Dilluns, 12 Setembre 2016 10:20

Sonda estratosfera

El Pla de Martís del Pla de l’Estany va ser l'escenari divendres passat pel llançament de dues sondes que van viatjar fins a l’estratosfera. No és la primera vegada que es llancen aquest tipus d’artefactes, però la novetat és que se'n van enlairar dos en un mateix matí.

Els impulsors són dos universitaris banyolins que l’any 2013 ja van enlairar una sonda i que ara han ajudat dues estudiants de batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró a fer una cosa similar basant-se en els coneixements que ja tenien arran de l’enlairament del Satestrat I.

Els banyolins van incorporar dues càmeres d’alta definició a la sonda per poder gravar la imatge fins a 35.000 metres d’altura que és on es preveu que arribi abans que el globus d’heli que l’impulsa exploti. L’altre equip es va marcar com a objectiu detectar radiació còsmica.

El primer llançament va ser el de la sonda de les estudiants de Mataró, batejada amb el nom de ‘Cosmosafi’, pels volts de dos quarts d’onze del matí. Mitja hora més tard, la va seguir el Satestrat II, que es va enlairar també sense problemes.

35.000 metres d'altura

Aquests dos enginys tenen dues missions diferents. El Cosmosafi havia de detectar radiació còsmica, bàsicament rajos gamma, a través d’un comptador que mesura la radioactivitat. Anava acompanyat també d’un GPS i una antena de ràdio entre altres aspectes tècnics per aconseguir saber el punt d’aterratge després d’haver arribat a uns 35.000 metres d’altura. Els resultats obtinguts seran la base del treball de recerca de la Carlota Keimer i la Laura Filbà, que van contactar amb els estudiants banyolins el mes de març iniciant així el seu projecte.

El Satestrat II, per la seva banda, s’ha fet amb l’objectiu de gravar la imatge fins als 35.000 metres d’altura. Incorpora censors de temperatura, que permetran saber en quin moment s’arriba a la capa d’Ozó, situada a uns 20 quilòmetres des del terra, perquè la temperatura pujarà per la concentració de rajos ultraviolats, un GPS per saber la localització i també es podrà mesurar la velocitat a la qual viatja.