Com està el Grau en Mitjans Audiovisuals a Mataró?
El nostre grau no és un grau com el de l’ESCAC que és cinema pur i dur, sinó que donem moltes més sortides a tot tipus d’alumnes que vinguin, ja sigui per temes d’àudio, de disseny gràfic, de web, temes multimèdia, etc.
Tot el que envolta l’audiovisual.
Exacte. No només ens centrem en la televisió, en el cinema o en curtmetratges, sinó que li obrim moltes més portes. Sí que és cert que una de les mancances que nosaltres tenim és que és un grau molt genèric, toques tantes branques que no aprofundeixes en cap. I després molts estudiants veuen que han de fer un Màster.
Falta especialització?
Sí. Nosaltres inculquem als estudiants que durant el temps que estan al Grau facin feina per compte propi. Cap persona que es dediqui al món de l’audiovisual aprèn només pel que li ensenyen al Màster o al Grau. També hi ha la inquietud personal. Ens trobem que hi ha molts estudiants que no la tenen. Aquesta inquietud d’arribar a casa i dir “M’agafo una càmera i surto al carrer a gravar”.
Et trobes que ells volen que ja els donis la porta de sortida amb el títol, el treball i una feina per començar a treballar. Molt poca gent vol “perdre” els caps de setmana anant a M1TV per gravar partits de futbol en directe o vol venir al Tot Mataró per fer notícies o vol cobrir Les Santes al mes de juliol. És la vocació.
Falta vocació.
Crec que no s’ha trobat un sistema estil ESCAC. Els estudiants de l’ESCAC cada cap de setmana tenen un rodatge on participar, ja sigui perquè és un alumne, perquè és una iniciativa externa, perquè un professor necessita fer una cosa personal i incita als alumnes a participar-hi. Jo crec que el problema del TCM és que encara no s’ha consolidat com una escola d’audiovisual, tot i que dels 3000 estudiants, 600 són d’audiovisuals. Estem parlant d’una cinquena part. I crec que, tot i que nosaltres sortim de la part d’enginyeria, cada vegada treballem més la ciència social i deixem més de banda la part tècnica.
Això és un problema?
No, però ens trobem que no hi ha aquest networking, aquesta xarxa d’alumnes entre primer i quart curs sinó que els alumnes treballen molt individualment dins del seu grup de treball, el grup de confort, la seva classe. Costa molt aquesta vida social.
El GMA fa 10 anys que fa aquest curs, quina ha estat l’evolució?
En el seu moment va aparèixer amb una necessitat molt clara i és la d’obrir nous graus o titulacions dins la ciutat perquè estava molt estancada entre la EUM i l’Escola Superior de la Politècnica. Hi va haver una davallada molt important d’alumnes d’enginyeria i això va provocar que molts professors es quedessin sense feina. Solució? Obrir nous graus. Què va passar? Els professors que feien audiovisuals eren físics que per vocació els agradava l’animació, electrònics que feien fotografia els estius... Sí que s’ho van preparar molt bé, però no eren vocacionals.
Inicis complicats.
L’evolució més clara que hi ha és el nivell d’experiència o d’exigència que ha agafat el grau. Jo ara estic coordinant no només aquests professors sinó tranquil·lament uns 20-25 professors externs que vénen a la universitat a fer una sèrie de classes concretes i després marxen. Aquests sí que són gent del sector.
Professorat adscrit.
Exacte. Llavors un realitzador de televisió ve, fa l’assignatura de televisió i marxa. Què aconseguim amb això? Més experiència del sector dins del mateix grau. Sí que el professorat té menys vinculació amb el Tecnocampus, perquè és una persona externa, no hi viu cada dia i no hi fa tantes hores, però aporta més professionalitat.
El Tecnocampus ajuda a tenir professionalitat?
El Tecnocampus no és només un centre universitari, que també. És una universitat, un centre de negocis, un parc empresarial, un centre de congressos,... Això provoca que pràcticament tot depèn de nosaltres mateixos. I fer encaixar tot el puzle és molt difícil. El parc universitari s’està quedant petit, estem amb una ocupació massa alta pel que fa a l’àmbit acadèmic. Ja no es poden obrir graus al matí, només es poden obrir de tarda, alguns graus ja s’han hagut de fer semi presencials,...
Què teniu previst pel Dia Mundial de la Televisió?
El Dia Mundial de la Televisió ens cau en una època en què malauradament no tenim assignatures de televisió. Normalment les fem entre el segon i el tercer trimestre. Així que nosaltres demanem que les classes de teoria del divendres s’anul·lin i els alumnes puguin anar a la jornada programada i, per tant, mobilitzem a la gent a què hi assisteixi. Creiem que qualsevol acció audiovisual que es faci al Tecnocampus és bona pels estudiants. Potser faríem alguns canvis en el programa previst per divendres, però ja està tot preparat.
