Constituïda mig a corre-cuita, de dalt cap a baix, per decret autonòmic, impuls de la Generalitat i tutela municipal, la Fundació Iluro farà un any de vida el mes d’abril. L’entitat encarregada de gestionar el què queda d’obra social de l’extingida Caixa Laietana sembla haver entrat en la segona fase de la seva operació d’implementació a la ciutat.
Des del primer moment en què els patrons i el President de l’entitat Rafael Montserrat van aterrar, van assegurar que calia veure com tirar endavant el patrimoni, els equipaments i la naturalesa pròpia heretada. Ocupaven un lloc incòmode com és la gestió d’una herència valuosa però de nom maleït. Comptaven amb un fons econòmic limitat que obligava a ser ben curosos amb les dotacions de què disposaven. Tenien pressió en les passes que feien. I de tot això, mai millor dit, tal dia en farà un any.
Completada la fase d’aterrar, la Fundació Iluro ja té un full de ruta clar que està executant de forma parsimoniosa però constant. Hi ha bona sintonia amb l’Ajuntament i s’estan cultivant amb encert les relacions amb entitats. De tot el patrimoni, s’ha estat ràpid en retornar o cedir els espais inviables d’explotació pròpia i, per contra, hi ha la clara intencionalitat de dinamitzar l’Ateneu, la Sala d’Actes del Carrer de Santa Teresa i la Biblioteca Popular.
Menció a banda mereix la Casa Coll i Regàs que segueix pendent d’un pla d’usos de la mateixa casa: és la joia de la corona però no se sap què ha de donar de si. Esprémer el preciós casalot fet de Puig i Cadafalch segueix sent un dels grans objectius de la casa. I a l’Ajuntament del turisme i la promoció també li interessa.
Tres indicis amb pocs dies marquen el pas de la fase d’aterratge a la fase d’expansió de la Fundació. El primer, la celebració de l’Audiència Pública de l’Ajuntament a l’Espai Gatassa, no té res a veure amb la Fundació però simbolitza l’èxit de la cessió d’aquest espai al comú: la primera gran decisió de l’entitat. Després de la inauguració i més enllà del dia a dia com a Centre Cívic, hi ha l’interès demostrat per l’Ajuntament de potenciar aquest espai com “L’equipament” del barri i de la ciutat. Els altres dos indicis vénen tots dos de la mà de la mateixa Fundació i són dues decisions de pes pel que fa a aquell propòsit de treure rèdit del patrimoni heretat de l’antiga Fundació i l’Obra Social de Caixa Laietana: més horaris per a la biblioteca popular de la Plaça de l’Ajuntament i primera exposició de l’extens fons d’art heretat amb primeres espases pictòriques programades. Treure suc del que es té.
Biblioteca popular
Des del primer dia en què la Fundació Iluro es va constituir, els seus capatassos han situat com a gran prioritat la Biblioteca i li van donar el cognom simbòlic de popular. Van treure els torns d’accés restringit per fer-la totalment oberta i es van estar plantejant com la podien mantenir oberta i encara aprofitar-la més. Descartada la cessió pública o la concertació amb la Diputació, l’entitat que presideix Montserrat va optar per tirar-la endavant amb recursos propis i ara ha fet públics nous horaris. “És més que una biblioteca”, ha insistit el President en més d’una ocasió. A partir d’aquesta setmana les plantes d’ús públic de l’equipament que enllaça la Plaça de l’Ajuntament amb el carrer d’en Pujol restaran obertes més hores entre setmana, també els dissabtes i durant tot l’any, ja que, com a novetat, tindrà horari d’estiu. La Biblioteca Popular ho vol ser encara més, de popular.
Primera exposició del fons propi
Pocs dies després, el tercer indici. La Fundació Iluro començarà a ensenyar l’extens fons d’art del qual ara n’és propietària. Quan els patrons van accedir a les instal·lacions de l’antiga seu de Caixa Laietana van quedar sorpresos de les piles d’obres d’art que s’hi acumulaven. El fons d’art de l’antiga entitat financera va passar a mans de l’entitat que es va marcar l’objectiu que les obres de primeres espases puguin ser vistes per tothom. És en aquest context que, comissariada per tot un Francesc Fontbona, dijous 20 s’inaugura l’exposició ‘El paisatge en el fons d’art de la Fundació Iluro’. L’Ateneu acollirà aquesta primera d’una sèrie d’exposicions monotemàtiques que permetran veure tot el fons acumulat: hi haurà un total de 58 obres amb preeminència del més granat de l’art català contemporani amb autors com Urgell, Meifren, Barrau, Mir o Bonaterra a més dels locals més recents com Estrany, Perecoll, Novellas, Alís o Marta Duran.
