Canvi de cicle, encara que soni a tonteria futbolística. Mataró i els mataronins són poc fets a l’elogi i el proselitisme propi. Encara es reacciona amb una ganyota quan la ciutat es decideix a bolcar-se en la promoció i en decidir que es mostra al turisme, que pot ser atractiva. L’aposta turística és tant factible com poc a poc el degoteig de visitants és palpable i aquí enmig cal emmarcar una jornada tant de promoció del comerç com d’auto-demostració, d’auto-estima mataronina. Sí, el segon MOW va ser un èxit espaterrant. Perquè el comerç es creu el que és i va sortir al carrer amb valentia i desimboltura. Perquè el Port per un dia va deixar de ser aquell apèndix incòmode de la ciutat i va acollir centenars i centenars de persones. I perquè enmig del bullici d’un dia en què els de sempre es miraven com mai, el verb d’Espriu no callava en cap moment durant les 13 hores de lectura davant l’Ajuntament.
Si a tot això se li suma el bullici de la festa de Cerdanyola i les dinàmiques de qualsevol vespre de dissabte primaveral, si ho amaneixes de les primeres hores en força dies que acompanyaven al passeig i a la “plantada” de botigues, trobes la recepta de per què semblava Festa Major. Res de reminiscències de Santes, però sí la gent al carrer fent-se’l seu, dominant-lo. El MOW és com el dia de l’aparador estès, quan tothom vol ensenyar cuixa i ser la més envejada del ball de gents en què es converteix el centre. Potser poques bosses amb compres fetes –el dia que no es queixin el sol deixarà de pondre’s per ponent– però sí un ambient redundant sobretot al nucli de Riera i Carrer de Sant Josep. La ‘shopping night’ va ser un èxit i no eren poques –sobretot elles– les esverades amb fer compres a l’hora de sopar. Música, activitats, dinamització i un ambient de dia especial acabaven de fornir l’ecosistema. I els qui venien del Port tornaven a creure en les possibilitats d’un espai que cal explotar. Cap de setmana d’oportunitats, vaja.
Mataró Llegeix Espriu
A tot això, compensava davant la Riera la lectura durant 13 hores de l’obra d’Espriu, iniciativa que es va revelar no sol vàlida, sinó a més a més potent. Gent entesa i per entendre van passar pels faristols de davant de l’Ajuntament on el verb polièdric d’Espriu convidava a una cesura en el passeig per aprofitar i interioritzar el que s’hi llegia. La iniciativa de la Comissió de l’Any Espriu, un aiguabarreig de virtuosos i entusiastes de la llengua, acabava a les onze en punt amb el conjunt instrumental del Satorras versionant el ‘He mirat aquesta terra” amb el que l’arenyenc va definir com ningú la nostra comarca.
Emocionant, els versos d’Espriu semblaven retornar la ciutat al que és, al que no ha deixat de ser però no s’ha volgut créixer. Eren les onze tocades quan el ‘Mataró llegeix Espriu’ plegava veles i la ciutat seguia vivint, amb la Plaça Gran convertida en saló de luxe i les botigues de sempre jugant a fer de fades d’una nit. Al cap i a la fi la bellesa era intrínseca i el barceloní ‘posa’t guapa’ semblava desfasat. Mataró és guapa. I dissabte va exercir com a tal.
