Un estudi a la praderia de Posidònia de Mataró ha revelat un descens significatiu del nombre de peixos en aquest espai de la costa catalana. En comparació amb una recerca duta a terme l'any 2001, s'han detectat set espècies menys, el que suposa un total de catorze, i s'han observat 153 éssers vius. Entre les absències, sobresurt la de sis representants de la família dels làbrids, uns peixos molt característics dels fons de roca i també de les zones d'herbassars, que resideixen a l'Alguer de Mataró.
La feina feta per Jordi Gispert compara l'únic cens ictiològic realitzat a l'indret fins al moment, elaborat per Antoni Garcia Rubies i per Jordi Corbera l'any 2001 i publicat al número 10 de la revista de divulgació científica 'L'Atzavara'.
Per minimitzar possibles errors s'ha seguit la mateixa metodologia emprada en aquella ocasió. S'han pres les dades en els mateixos dos punts de mostreig i s'han traçat set línies de 50x5 metres de llarg, separades per un mínim de deu metres cadascuna.
Damunt d'elles s'han anat identificant tots els peixos observats que s'han classificat posteriorment segons la seva espècie i la seva mida estimada.
Destaquen la importància de l'alguer
Les conclusions refermen i fins i tot van més enllà, de la hipòtesi inicial. Les mides denoten que la majoria dels peixos observats no han arribat encara a l'edat adulta o que en freguen el llindar. Aquest fet, més enllà d'establir la importància de l'alguer com a zona de cria i desenvolupament de juvenils, implica un empobriment de la comunitat per la seva escassa capacitat reproductiva. La disminució de mides, d'altra banda, és també un indicador del dany causat per l'activitat humana.
Les causes del descens
L'estudi, que molt probablement podria extrapolar-se a altres punts del litoral, apunta algunes causes del descens.
A partir de dades facilitades per la Direcció General de Pesca i per la Confraria de Pescadors d'Arenys de Mar, s'observa clarament una davallada en les captures de les embarcacions d'arts menors a la zona des de l'any 2000. Se sap que moltes d'aquestes embarcacions feinegen en concret damunt l'alguer.
També s'ha documentat la pesca furtiva, sobretot de vaixells d'arrossegament i de cèrcol, que treballen a menys de 50 metres de fondària, el límit establert per la llei.
La pesca submarina, d'altra banda, hi té també especial presència. Moltes competicions no estan ni tan sols reportades, i la majoria s'efectuen damunt la praderia de posidònia. Les captures concretes d'aquests concursos, en els quals hi ha molts interessos econòmics de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, coincideixen amb espècies de major mida, com els sargs, el llavió, el tord, els corballs o les daurades, que no han estat observades i que cada cop són més difícils de veure.
L'ancoratge incontrolat d'embarcacions i també altres pressions com el dragatge, les obres costaneres i el mateix escalfament global, són també efectes negatius que contribueixen a la degradació general de l'ecosistema.
L'acció antròpica és doncs la principal responsable de la regressió de les comunitats de fanerògames marines, plantes superiors que fan flors i fruits i proporcionen recer, aliment i hàbitat permanent o ocasional, a moltes espècies d'invertebrats i de peixos.
