Els experts han qualificat de “molt greu” l'impacte que ha tingut el Gloria sobre l'alguer de Mataró, després de realitzar la primera immersió des del temporal. Un equip de voluntaris de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), de l’Escola del Mar de Badalona i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, van revisar el dimarts les plantes situades a la part menys profunda de l’alguer, l'estació I, a uns 12 metres de fondària.
Dies després del temporal ja s'esperava una situació greu, donada la quantitat de material vegetal provinent de l’alguer que va arribar a les platges. Després de la immersió, i segons les dades preliminars, es calcula que només en aquesta estació i s’ha perdut durant el temporal una gran superfície de praderia, una afectació més important que la regressió registrada al llarg dels 23 anys d’estudi de l’alguer. A més, la planta s’ha descalçat i això significa que ara és molt més vulnerable.
En properes immersions, els voluntaris visitaran l’estació II, situada a 20 m de fondària, i la IV, que es troba a 5 m davant el restaurant Pins Mar. Totes les dades recollides serviran, a banda del seguiment del mateix Projecte Alguer de Mataró, per a un estudi genèric que el Consell Superior d’Investigacions Científiques està realitzant sobre l’efecte del temporal Gloria a les praderies de posidònia.
El Projecte Alguer de Mataró, iniciat el 1997, és la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya. La seva missió és la de conèixer l'estat de conservació i evolució de l'alguer i difondre els seus valors mediambientals. L'alguer mataroní ocupa una extensió de 600 hectàrees davant la costa de la ciutat, i l'estudi fa el seguiment d'una part representativa d'aquesta praderia de posidònia, que és la més important de la costa de Barcelona.
