Les raons de les inundacions i rierades

La quantitat i concentració d’aigua precipitada i la impermeabilització del sòl van propiciar les escenes del divendres 6

  • Redacció
  • Dimecres, 12 Setembre 2018 08:19

Efectes de la forta tempesta

Mataró va viure divendres 6 un dels episodis de concentració de pluja més forts que es recorden. Molts van ser els carrers que es van inundar i la xarxa de recol·lecció d’aigües es va saturar davant la ingent quantitat d’aigua que, de forma més que intensa, va arribar a caure. Les dades que quedaran per la posteritat són els dels 111 litres per metre quadrat que van caure, les 155 incidències registrades i les 52 intervencions dels Bombers. I els milers de fotografies i vídeos dels mataronins que, atònits, veien com carrers sencers semblaven rieres o la xarxa de clavegueram col·lapsava.

Les raons cal entendre-les en diversos factors, el principal és la quantitat d’aigua i sobretot la concentració de la precipitació en dos registres temporals curts. En el primer d’aquests dos episodis van ploure prop de 45 litres per metre quadrat en poc més de 20 minuts i més tard se’n van registrar 36 en mitja hora. Aquesta segona ràfega de precipitacions, a més, arribava quan la xarxa hidrogràfica ja estava del tot saturada.

Efectes de la forta tempesta

La geografia maresmenca

L’orografia del Maresme és propensa, com se sap, a que les plugues concentrades i intenses propiciïn rierades. La proximitat de la Serralada Litoral al mar impedeix la formació de cursos fluvials de cabal permanent a tota la comarca del Maresme i hi ha una sèrie de torrents i rieres a tenir en  compte en cas de pluja intensa.

La xarxa hidrogràfica de Mataró està formada per fins a 17 torrents i rieres. A més, deshabilitats com a tal, dins la trama urbana que reprodueix el descens d’altura hi ha antigues vies sobre el que eren rieres. Dins el casc urbà mataroní, per exemple, van “baixar” –com es diu convencionalment– carrers com el Torrent i el Rierot, en un exercici de fidelitat semàntica al seu propi nom.

La configuració geomorfològica del territori litoral, especialment al Maresme, fa que hi hagi un  gran desnivell des de les muntanyes fins al pla (400 metres d’altitud en algun punt i tan sols entre 4 i 5 Km de recorregut fins al mar). Les rieres, sotmeses a pluges mediterrànies, discorren amb una elevada pendent fins al mar.

L’efecte del sòl
Els desenvolupaments urbans de les  últimes dècades han causat una progressiva impermeabilització del sòl que han augmentat el risc d’inundació, sobretot en les petites conques del Maresme. La manca de solucions adequades al drenatge i ev acuació d’aigües pluvials o l’efecte barrera que en ocasions poden crear les infrastructu res ha agreujat el problema. Les avingudes d’algunes rieres de petites conques ha augment at vàries vegades l’ordre de grandària degut a l’efecte de la menor infiltració en el terre ny i la major velocitat de concentració que provoca la impermeabilització del sòl. 

Un dels molts vídeos de les pluges de divendres

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Capitán Urías (@capitanurias) on