L’argument: Quatre individus entren a la sucursal d’un banc i prenen el control de l’edifici amb 50 persones dins. Dos negociadors de la policia es posen al capdavant del cas i estableixen contacte amb un dels lladres. L’objectiu és alliberar ràpidament els ostatges però les hores van passant i el que sembla un atracament corrent es va complicant més i més.
L’anècdota: El director del film va deixar llegir el guió a Denzel Washington perquè tries quin paper volia interpretar: el del policia o el del lladre. L’actor va triar el del policia perquè el lladre anava amb la cara coberta durant tota la cinta. A partir d’aquí, es va seleccionar la resta del repartiment de la pel·lícula.
Diagnòstic: Spike Lee, director molt compromès social i políticament, abandona en aquesta ocasió la seva faceta més combativa i es posa al servei d’un gran estudi de Hollywood per portar a la pantalla una cinta de gènere. Lee es mostra molt eficient en aquesta tasca i proposa una posada en escena que s’allunya de l’atracament perfecte, prioritzant els personatges per sobre de la trama. El suspens i la sorpresa són els ingredients bàsics d’una pel·lícula de bon entreteniment que se sustenta en l’excel·lent treball de Denzel Washington, Clive Owen, Jodie Foster, Willem Dafoe i Christopher Plummer.
Efectes Secundaris: Adient per deixar-se seduir per les negociaci-ons, els enganys i els interrogants que obre constantment la pel·lícula.
