Encara que sembli mentida, la nit del Barça-Milan a Mataró hi havia vida intel·ligent més enllà de l’exaltació futbolera i dels patiments culés davant la tele. Prop d’un centenar de persones van deixar petit l’Espai 1 del Teatre Monumental per presenciar els exercicis pràctics que el Grup de Joves de l’Aula de Teatre del PMC presentaven públicament sota l’asseveració genèrica que ‘El pati de butaques no és particular’.
Es tracta d’una experiència que els diversos grups més grans de l’Aula vénen fent des de fa uns quants anys i que els permet mostrar i contrastar sota l’esguard del públic alguns aspectes del seu treball formatiu. En ocasions anteriors s’havia pogut veure a l’Arcàdia, però l’actual mal rotllo entre els titulars d’aquest local i el Patronat ha fet que els exercicis s’hagin hagut de representar en un entorn menys animat i més acadèmic com és l’espai annex al Monumental. Tant de bo als xicots del carrer d’en Pujol els passi aviat la mala lluna...
Exercicis sense text
Sigui com sigui, la vetllada de dimecres va posar de manifest l’interès i la solvència del treball docent que duu a terme el professor Oriol Colomer amb el seu grup d’alumnes, per molts dels quals aquest és el primer curs d’aprenentage de tècniques teatrals. La proposta consistia en una mena d’entreteniment miscel·lani trenat a base d’una successió de seqüències curtes que amb un petit fil conductor comú, que representava l’espai d’un bar, permetia la intervenció consecutiva de tot l’alumnat.
L’exercici, sense text, treballava sobretot el moviment, la coordinació, el gest i el joc amb petits objectes i evidenciava la funció didàctica amb què Colomer l’ha enfocat, perquè possibilitava a cada alumne expressar el que més bé se li donava.
A fi de comptes, una experiència profitosa i divertida per a les cinc noies i els deu nois que componen el Grup de Joves de l’Aula. En tot allò de bo que ja ara apunten pot ser que temps a venir despuntin.
