Després de l’anterior “Entre raíces y antenas”, el disc que presenteu avui al Clap –i que surt a la venda el 3 d’abril— cap a on va?
Per mi Ingravitto és el disc més rodó de Macaco, el disc en el qual més he seguit la meva intuïció. També és el que més m'ha costat perquè vaig fer més de 30 cançons i en volia deixar només catorze, les que realment valguessin la pena. A mi m'agraden les cançons amb el seu estribillo, la seva estrofa... vaja les que són rodones. Jo sempre dic que Bob Marley era el campió en això. En una cançó rodona, "menys és més". Moltes vegades la producció o els arreglos tapen l'essència de la cançó, quan la canço en sí ha de funcionar tocant-la només amb una guitarra. Estic súper feliç perquè que m'agrada molt, vaig renovant, però sona Macaco ja que mentre hi sigui jo cantant... No pretenc ser el millor cantant del món, però sonar personal és el que m'interessa a la vida.
Has evolucionat en aquest nou treball?
Jo segueixo el meu instint. Si em fan crítiques positives, escolto, perquè si fes el mateix des del primer disc em quedaria allà, i això no ho faré mai. Encara que perdi gent, m'és exactament igual. També hi ha gent derrotista que se't vol carregar, però passo. Cuidar al meu públic? Sí, però buscant donar el millor de mi, evolucionant, provant, que el disc soni de puta mare, i gastar-me el que faci falta per pagar el disc. Per això li dic a molta gent que si li agrada Macaco que es compri el disc perquè costa moltíssims diners amb el teu propi segell i ara per ara encara no guanyo diners dels discos perquè ho inverteixo tot per pagar els músics, els estudis, masteritzar-lo a Nova York. Esclar que sona de “puta mare”, perquè jo vull que quan la gent se'l posi digui "com peta aquest disc".
Alguna col·laboració en el disc?
Totes de gent que m'he trobat pel camí. Bnegao un raper del Brasil, d'un grup mític que defensava la marihuana; Naçao Zumbi un grup mític de percussió del Brasil, els primers que van mesclar el hip hop amb el Maracatu; la Mari de Chambao que m'encanta la seva veu i té molta llum, i resulta que era molt fan de Macaco; Muchachito Bombo Infierno, amb el que fa anys que volíem fer alguna cosa junts; Caparezza un lletrista italià que fa coses molt maques; Juanlu, abans a Ojos i que ara ha creat Calima...
Creus que la gent no compra tants discos per culpa de la indústria?
Fins a cert punt. Jo em fico molt amb el govern amb l'impost que li posen als discos de producte de luxe. Fer un disc és molt car, promoció, videoclip... Però jo estic súper feliç, hem anat creixent amb el boca a boca i aquesta és la nostra arma. I si els mitjans cada cop ens donen més suport, benvingut sigui. També hi ha gent que et critica i et diu "és que ara t'he escoltat en nosequina ràdio". ¿Però no volem que a la ràdio sonen coses que ens agradin? Doncs si t’hi posen alegra-te'n! Per exemple molta gent et posa en el calaix d'alternatiu i jo sóc normal i corrent. Hi ha molta gent en aquest món que va d'elitista, i són tant elitistes o més que els del món comercial. Jo he estat okupa i ho he vist en el món okupa, gent que de tan radical que van, són super feixistes... i al revés també. Hi ha d'haver un equilibri.
I si et posen als 40 principals, bé?
Clar, jo encantat de la vida, jo sóc dels que escolto i m’agrada Radio 3, però vull sonar per tots costats. Bob Marley deia que volia sonar a tot arreu perquè el seu missatge arribés. No ens estem queixant que no ens agrada?, doncs si entre 12 cançons xungues, en posen una que ens agrada dons de puta mare, a veure si anem canviant cosetes. Això sí, a mi que no em vingui algú i em digui tu has de cantar aquesta lletra o t'has de vestir d'aquesta manera, o el teu productor serà tal, o la portada serà així... A mi que no em toquin els collons perquè ho faig tot amb el meu instint. Això no vol dir que no em deixi aconsellar. Però que "en el petit està la força, fes-t'ho tu mateix i el boca a boca és la nostra arma", ho tinc claríssim.
UN HOME DE CIRC ENTRE GATO PÉREZ I BOB MARLEY
T'agrada l'etiqueta del mestissatge?
És que a aquestes alçades... Ho sento des de fa deu anys quan tocava a les Rambles, al carrer. Jo sempre dic per exemple que treballo amb molta gent de molts països, però és gent que per la meva manera de viure i per on m'he mogut, les meves relacions, la meva família són gent que m'he anat trobant. Això no és United Colors of Benetton per la foto... nosaltres riem molt amb tot això. Jo sempre treballo amb gent que tinguin la mentalitat oberta i si coneixen les seves arrels, doncs de puta mare. Hi ha gent a la banda que un és del Camerun, la seva dona és catalana i tenen fills que sí, que són "mestissos", i un dia mengen llenties, un altre uns espaguetti bongole i un altre dia un cous cous. Tenim moltes influències però sense oblidar l'arrel, en aquest cas del projecte Macaco. Fusió sense confusió.
Si fos per tu, quina etiqueta et posaries?
M'és igual, posaran el que vulguin. La realitat és que em fa molta il·lusió que em diguin que hi ha bandes que han sortit amb influència de Macaco. Per mi, l'etiqueta és "raíz y antena" com a estil de música. Perquè hi ha coses més d'antena, més modernes, i una part més orgànica, amb guitarres acústiques. El Quimi Portet, em va dir un dia que la meva veu era una barreja entre els de la rumba catalana i els de reggae, que m'ho ha dit molta gent, però ell em va dir "ets com Gato Pérez i Bob Marley junts"... Ja li vaig dir que es passava molt. Paco de Lucía va dir que en músiques d'arrel tan forta com pot ser el flamenc, o ets algú que coneix molt bé les arrels, i tens una tècnica i alguna cosa per poder-li donar la volta, com Camarón de la Isla o ell mateix van fer, o et dediques a fer cançons. i com que jo no sóc cap d'aquests prefereixo fer la meva revolució musical per les cançons, per la música popular, cançons per recordar i que quedin en la memòria, que ja és molt. Per exemple un cop un em va dir, "jo treballo en una fàbrica posant peces i estic amb el disc de Macaco i allò em porta a altres costats"... i em va caure la llagrimeta!
Hi ha hagut molts canvis pel que fa als teus companys de viatge?
Sempre n'hi ha, alguns pleguen perquè es cansen o perquè volen fer altres projectes. Per exemple el Sandro en aquesta gira no hi serà perquè volia parar una mica. Jo perquè no miro internet, però es veu que deien que ens havíem “barallat a mort”, i nosaltres súper col·legues en un bar fent unes cerveses rient. El que està clar és que Macaco sóc jo, perquè sóc el fundador del projecte. La gent sempre va i ve, no som un matrimoni, és un enamorament i aquí doncs "amor lliure". Sempre els he dit que si d'aquí un any algú es cansa que m'ho digui, el que no vull són mal rollos que la gent comenci "estic cansat, això és una pallissa, no dormim res, vaig d'un país a l'altre i no veig a la meva família..." Jo ho entenc. Jo estaré així tota la vida perquè és la vida del circ i és com m'he criat i és la meva vida, i he lluitat molt per aconseguir això. També em canso molt, hi ha cops que estàs millor o pitjor, però ja hi estic acostumat.
Doncs per acabar l’entrevista “de las antenas a la raíz”, ¿per composar les teves cançons com t'ho fas?
Doncs de moltes maneres, hi ha cops que agafo una guitarra i trec una melodia per fer-ne una lletra. De vegades amb l'ordinador vaig fent una base, uns sorollets que em donguin un rollo. De vegades ajuntant-me amb en Bikoko o algú altre que ve amb una idea i comencem a fer com una mena de jam. A vegades és una lletra, de vegades és la melodia i no hi ha el text.. no hi ha una regla.
ENLLAÇOS RELACIONATS:
DADES del concert de MACACO
Darrera visita de Macaco a Mataró
Web de la Casa de la Música
