Amena amanida
‘La fira de l’amor’ satisfà el Monumental amb els textos de Brecht
I precisament la primera constatació que el muntatge evidencia és que, mig segle després de la seva mort, la producció de Brecht continua essent un doll inesgotable de material interessant per a l’escena. Moisès Maicas demostra ser-ne un bon coneixedor i n’ha pouat un seguit de retalls, alguns inèdits en català, amb els que enfila un recorregut temàtic sobre l’amor. Tot i que és la desafecció l’argument que hi domina, resulta ser un mosaic amè per la traducció que també n’ha fet expressament Anna Soler Horta, que versiona els textos amb bellesa i claredat.
En el marc d’un fons d’escenari despullat i amb taques de salabror, l’espectador mataroní no només agraeix el caràcter suggerent i senzill de la proposta, sinó també la complicitat induïda per l’actuació del cor, en el qual pot identificar membres de Primavera per la Pau, de Sala Cabañes i d’altres formacions locals. Una actuació, cal dir-ho, ben mesurada per la labor de contenció del director i en la que destaca més el treball del component femení, fins i tot amb un punt d’impudor a ‘Alabama Song’, el número final.
‘La fira de l’amor’ potser no és un producte innovador, però ve a ser com l’amanida variada d’un Brecht digerible que el bon ofici de Maicas condimenta amb música, caracterització i vestuari apropiats dintre l’ortodòxia de l’autor. I si el tast de l’estrena va revelar alguns grinyols interpretatius i de ritme, s’ha de creure que seran fàcilment superables quan l’espectacle es presenti d’aquí a uns mesos al Versus Teatre de Barcelona.