Nubla debuta convencent amb un pop atmosfèric i tranquil
Luciana Carvalero es presenta amb un directe molt treballat i estudiat
Nubla es va pujar a l’escenari de la sala del Casal amb un directe molt treballat i estudiat, en el que els temes es van anar succeïnt un rera l’altre, pràcticament sense interrupcions i amb un nul contacte amb la platea, que no va deixar d’aplaudir cadascuna de les cançons.
El pop tranquil de Nubla pot recordar les atmosferes de Massive Attack, el tractament de la veu de Portishead i inclús a l’onirisme de Björk. Luciana està recolzada per un sèquit de músics que vesteixen un directe molt sòlid. Dos teclats –piano i sintetizador , unes bases, un discjoquei mínimal i un contrabaix que dóna el toc càlid a una banda molt electrónica.
Un concert de deu cançons
La bona sonoritat del conjunt recordava amb fidelitat els temes del primer disc, “Voayeur”, d’aquest projecte anomenat Nubla. Deu temes que es van poder sentir tractats en capítols temàtics, i que van passar molt ràpids en poc més d’una hora de concert.
Com a teló de fons, unes senzilles projeccions decoraven l’escenari amb fotografies subaqüàtiques. Les imatges complementaven els moviments de la ballarina, que acompanyava a Luciana davant del públic. Entre les dues va haver-hi molta interacció tant en dansa, com en cant. Una bona col·laboració que va tenir el punt àlgid en una petita narració que introduí un de les darreres peces del concert i que, a la vegada, va reparar tota aquella comunicació amb el públic que la protagonista, Nubla, va negar al llarg del l’espectacle.