Calima s’estrena amb bones credencials de cara al futur
L’exOjos Juanlu va dur el seu nou projecte a Mataró
Calima recorda Ojos. Potser no és aquesta la intenció de Juanlu però la base musical del grup t’hi remet. Té peculiaritats, però, que distingeixen Calima i li donen personalitat i força. Primer de tot el duet de vocalistes. L’un, tot flamenc, pot recordar Ocaña, l’altre, d’ascendència rapera, concorda perfectament. A partir d’aquí la guitarra preval però se sent sola en algunes cançons. El baix porta la veu cantant i la percussió repunta amb molt bones intervencions. Una ballarina, a més, completa la posada en escena -amb projeccions discretes- tot i que, digui’m purità, això de ballar flamenc amb xandall no convenç.
Ballable i entretingut
El silenci s’imposa en trossos de “duende absolut” de la mà de guitarrista o el percussionista. Però quan més camina la màquina és quan la buleria de torn s’acosta a la rumbeta i es vesteix de ball. Calima va demostrar un ampli ventall de registres i en moments puntuals va revelar-se com una bona criatura encara en gestació. Potser fruit de la novetat, va ser coincidir amb la mitja hora de concert i iniciar-se la repetició que duu a la monotonia i, això, els fa posar un bé on podria haver caigut un notable.