El fet que Mataró sigui una de les deu ciutats de Catalunya que formen la Xarxa Transversal –un consorci de suport a la creació contemporània– afavoreix que en la programació teatral de tant en tant hi hagi propostes de les anomenades “noves dramatúrgies”, ideades amb voluntat d’experimentar estils diferents de concebre les arts escèniques. Així, l’últim dissabte d’octubre el Monumental va acollir ‘Birdie’, un espectacle multimèdia del col·lectiu Agrupación Señor Serrano que combina la manipulació d’un munt de petits objectes amb projeccions de vídeos pregravats i d’altres realitzats en directe.
Amb aquesta mixtura de recursos, el col·lectiu encapçalat per Àlex Serrano ha aconseguit configurar un llenguatge escènic que el fa singular i que li ha donat una projecció internacional. Fundat aquí a Catalunya el 2006, actualment acostuma a crear i exhibir els seus treballs a l’estranger, on gira simultàniament diversos espectacles. Tots, amb el denominador comú d’abordar la dimensió social de problemes reals existents al món. La seva activitat ha estat reconeguda per un bon nombre de premis, entre els quals el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia de 2015.
Contrast tràgic
La Agrupación va estrenar ‘Birdie’ a la Sala Hiroshima de Barcelona durant el Festival Grec del 2016. El muntatge parteix d’una imatge del fotògraf José Palazón que s’havia fet viral dos anys abans. S’hi veuen dues persones jugant plàcidament a golf just al costat de la tanca de Melilla, indiferents al grup d’emigrants africans que hi ha enfilats i que malden per entrar en territori espanyol. L’impacte visual de la foto és la plasmació del contrast tràgic existent entre la societat occidental acomodada i aquells indrets del planeta en què els conflictes armats, l’explotació o la misèria no deixen a la seva gent altra sortida que fugir per sobreviure. L’obra entra així en l’evidència dels fluxos migratoris com un fenomen indefectible mentre persisteixi allò que els causa. Des de sempre els éssers humans, arreu, s’han desplaçat d’un lloc a un altre per poder viure millor. Per tant, tots som d’alguna manera fills d’aquests moviments.
Destresa
Per reblar aquesta reflexió, ‘Birdie’ utilitza unes seqüències de la coneguda pel·lícula ‘Els ocells’ d’Alfred Hitchcock i estableix una al·legoria amb les migracions de les aus: un trànsit bianual, igualment imparable, amb què s’asseguren el seu cicle vital. És la forma de remarcar que cap tanca podrà impedir l’èxode constant de les víctimes de les desigualtats i de la violència que a molts llocs vulneren el dret bàsic a una existència digna. Amb el símil també apunta una mirada crítica a la manca d’humanitat de la posició que mantenen els estats d’Europa enfront de la realitat de la immigració i dels refugiats.
L’eloqüència de la seva argumentació, els de la Agrupación Señor Serrano no la construeixen a partir de cap discurs a l’ús, sinó manejant amb destresa artesanal la força del seguit d’imatges que ells generen o componen, amb tots els trucs a la vista del públic. Té mèrit.
