L’actual cicle “Fet a Mataró” va facilitar divendres i diumenge passats el debut d’una nova companyia local: i15!Teatre. El col·lectiu el formen un actor i sis actrius gairebé tots formats a l’Aula de Teatre de l’Ajuntament de Mataró, però també amb experiència prèvia en el camp del teatre amateur. En aquest seu començament han comptat amb l’eficaç tutela de Pilar Pla, actriu, directora i professora vinculada també a l’Aula, i han tingut la gosadia de posar en escena a Can Gassol ni més ni menys que ‘Insults al públic’, de l’austríac Peter Handke, una peça escrita l’any 1966 i cèlebre sobretot per les controvèrsies que va generar.
Radicalitat i incidents
Nascut l’any 1942, Peter Handke pertany a una generació de dramaturgs de llengua alemanya, assenyalada circumstancialment com a neoavantguarda. Molts d’ells, que practiquen també la prosa o la lírica, es comencen a expressar a mitjans dels anys seixanta del segle vint amb una marcada voluntat d’experimentació teatral i de modernització lingüística. ‘Insults al públic’ és precisament la primera obra dramàtica de Handke. En ella, amb uns recursos literaris de gran densitat, trenca de forma radical amb les convencions del teatre i amb els esquemes narratius que li són habituals. No hi ha història, ni argument, ni personatges. Res no representa res, ni ningú, més enllà d’allò que ocorre en temps real durant els cinquanta minuts que dura la cosa. De manera coral, se succeeixen frases discontínues i reiterades de tots els intèrprets, plenes de paradoxes i contradiccions, amb l’artifici volgut de parlar del fet teatral i fer-lo miques. Així el públic, que deixa de ser-ho en el sentit usual, passa a formar part de l’experiment i esdevé diana de tota mena de disquisicions i d’invectives.
A Catalunya ‘Insults al públic’ es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona a càrrec de la Companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, el 26 d’octubre de 1970. I va acabar com el rosari de l’aurora, amb l’obra interrompuda i l’escenari ocupat massivament per espectadors, alguns d’enfurismats i d’altres d’enriolats amb comentaris procaços. Poc després, la mateixa producció havia de veure’s a Mataró, al Casal, però uns dies abans de la representació va ser prohibida.
Treball que promet
Amb tots aquests antecedents s’ha de convenir que els membres de la incipient companyia i15!Teatre han dut a terme un treball esforçat i valent, perquè el resultat és notable. S’hi nota el bagatge pedagògic i la direcció amatent de Pilar Pla. En un espai escènic completament buit i amb moviments escassos i ponderats, ella, que ja havia dirigit l’obra farà un parell d’anys a la sala Porta 4 de Barcelona, ha ensinistrat molt bé a tots els intèrprets en els envits de la formalitat del llenguatge de Peter Handke i els ha pautat la dicció que els convé. Tot plegat, promet.
