Per tancar la programació de l’actual temporada estable del Monumental, diumenge passat es va presentar un espectacle a càrrec de la companyia IT Dansa, un col·lectiu que sempre que ha visitat el teatre de la Riera ha sabut posar-se el públic a la butxaca.
IT Dansa va néixer el 1996 a l’Institut del Teatre de Barcelona com una proposta formativa de postgrau. Periòdicament, i en el transcurs de dos anys seguits, divuit joves de 18 a 23 anys, entre els que han finalitzat els estudis reglats de dansa, poden continuar la seva educació amb vista al seu pas cap al camp professional. Es tracta que adquireixin una sistemàtica de treball i una experiència en les actuacions davant del públic que els ho faciliti. De llavors ençà IT Dansa ha aconseguit que la majoria dels seus components, una vegada completada aquesta formació específica, hagin estat contractats per destacades companyies de dansa d’arreu del món.
Tasca pedagògica
El projecte d’IT Dansa l’ha dirigit des dels seus inicis Catherine Allard, ballarina i coreògrafa belga que després de formar part del Nederlans Dans Theather i de la Compañía Nacional de Danza ha estat sempre compromesa en aquesta tasca pedagògica i d’acompanyament dels seus alumnes. Un treball basat en un repertori molt ampli, amb diversitat de codis interpretatius i amb una gran exigència tècnica, que en moltes ocasions realitza en contacte directe amb coreògrafs de prestigi mundial.
Varietat i entusiasme
També aquesta vegada el programa presentat a Mataró va ser una mostra d’aquesta varietat d’estils. La primera coreografia, ‘Un ballo’ de Jirí Kylián amb música de Ravel, ballada per parelles amb una il·luminació tènue, és com una joia que requereix una gran precisió interpretativa. La segona peça, ‘Wad-Ras’ de Montse Sànchez i Ramon Baeza, amb percussió de les pròpies ballarines, utilitza un llenguatge molt més rítmic i físic que expressa múltiples sentiments lligats al·legòricament a la manca de llibertat. I per acabar, ‘Minus 16’ de l’israelià Ohad Naharin, fa un recorregut per músiques molt conegudes i diverses, des de ballables, tonades clàssiques i cançons populars, sempre buscant el moviment propi en relació als altres. En l’execució d’aquesta obra, que vol ser un homenatge al públic, en un moment donat els intèrprets baixen a la platea i busquen parella entre els espectadors i un cop pujats a l’escenari acaben ballant tots en un esclat festiu que encomana energia i entusiasme. Els molts aplaudiments finals van testimoniar la seducció que sap transmetre la vàlua del treball d’IT Dansa.
