El documental es titula 'Desmuntant Laietana' però podria canviar de verb i passar-se a dir 'Removent Laietana'. El 30 minuts de diumenge, obra de la productora Clack i signat pels periodistes Jordi Rovira, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez va destapar en 'prime time' un llarg reguitzell d'irregularitats dels gestors de la caixa d'estalvis mataronina, aportant dades i posant noves peces sobre el tauler com una operació urbanística de Josep Ibern a Llavaneres o els contractes dels fills de Pere Antoni de Dòria amb l'entitat que governava el seu pare. El 'Desmuntant Laietana' se centra en la caixa mataronina com a exemple de mala gestió, nepotisme i exposició a inversions desmesurades relacionades amb la bombolla immobiliària. També és sagnant respecte del cas de les participacions preferents, ja que acredita que els familiars de Dòria se les van vendre abans que la CNMV tanqués el mercat secundari, provocant que el cas explotés i milers de mataronins perdessin els seus estalvis.
El documental combina documentació, testimonis i investigació i destapa l'entramat de poder de Caixa Laietana, sobretot a l'empara dels seus dos darrers directors generals Pere Antoni de Dòria i Josep Ibern. Precisament tots dos han de declarar aquesta setmana als jutjats de Mataró. No només els dos directors generals surten malparats de les revelacions del reportatge. També els presidents Antoni Bonamusa i Jaume Boter de Palau van veure com ells o les seves famílies s'enriquien a costa d'operacions de crèdit o subcontractes de l'entitat. 'Desmuntant Laietana' narra a través del cas mataroní el final del sistema de caixes i compta amb el testimoni d'experts del sector, dels alcaldes Mas i Mora, de membres dels sindicats de la caixa i d'extreballadors de l'entitat.
Alguns d'aquests treballadors parlen sense pèls a la llengua d'alguns dels episodis més negres del final de Laietana, com quan la família de Pere Antoni de Dòria va desprendre's de les seves participacions preferents abans que es tanqués el mercat secundari, en una altra operació d'alta rendibilitat econòmica. Els dos darrers directors generals són qualificats de governants amb mà de ferro al capdavant de l'entitat: "era l'amo, fins i tot li dèiem el jefe gran després de plegar" es diu de Dòria; "era un ambiciós sense límits, la gent li tenia por", s'apunta sobre Ibern.
El cas de Llavaneres
Ja diumenge 'El Periódico' avançava un dels aspectes nous que el documental abraça i és com Josep Ibern hauria venut, a una empresa del seu propi entramat, un terreny a Llavaneres a un preu desorbitadament superior al taxat, en una operació en diverses societats dins la qual Laietana havia concedit un crèdit per fer un ressort hoteler a Tailàndia que finalment va fer fallida provocant 18 milions de pèrdues a l'entitat. L'entitat mataronina hauria finançat operacions immobiliàries per tot el món sense que les empreses benefactores aportessin cap tipus de seguretat.
