Si a la programació estable del Teatre Monumental li hagués faltat una cirereta per arrodonir-la, diumenge passat la hi va posar la companyia alemanya ‘Familie Flöz’ amb el seu espectacle ‘Teatro Delusio’ que tancava la temporada. Una cirereta vistosa, de gust excel·lent, rotunda.Senzillesa i virtuositatI és que la penya dels ‘Familie Flöz’ són fora de sèrie. Cosa de veure. Formats a l’escola Folkwang d’Essen, fan un teatre sense text, basat en l’ús de màscares i en el llenguatge corporal. ‘Teatro Delusio’ és un dels quatre muntatges que han creat d’ençà que el 1996 es van constituir com a companyia i l’han portat per mig món amb el mateix èxit que van tenir diumenge al Monumental, on van captivar el públic des del primer instant. Rotundament.
Amb la gràcia d’un plantejament senzill i directe i el mèrit d’una execució d’una virtuositat mil·limètrica, a ‘Teatro Delusio’ veiem les trifulgues quotidianes que s’empatollen tres tramoies al darrere l’escenari d’un suposat teatre d’òpera. Hi ha gags amb corredisses, equívocs, patacades i escaramusses però també emocions, quimeres i tendresa. Molta tendresa. I un rerefons d’amor al teatre. El munt de personatges que hi intervenen són interpretats només per tres actors: Paco González, Sebastian Kautz i Björn Leese. Tres asos. En base a aquest exercici de fregolisme els espectadors veuen aparèixer vint-i-set tipus, des d’un director d’orquestra, un mestre de ballet, diversos músics, uns quants cantants i figurants, una maquilladora o sis ballarines, fins a l’empresari del teatre i la senyora de la neteja. Cadascun amb la seva màscara, el vestuari adequat, el moviment precís i una personalitat pròpia i diferenciada. Un treball esplèndid. Sense paraules. Rotund.
