Encanteri de petit format

La companyia Dei Furbi versiona 'La flauta màgica' servint-se només de la veu

La Flauta Màgica de la companyia 'Dei Furbi'

Amb el Monumental ben ple, diumenge passat s'obria la segona tanda de la programació estable de la temporada, que porta l'epígraf genèric de "Teatre i universos". Aquest títol, que ve a subratllar la capacitat que té l'art de l'escena d'aportar maneres singulars de narrar el que s'esdevé al món, englobarà els sis espectacles que es podran veure fins a l'abril.


Justament el primer, plagat de màgia i d'ensonyaments, ja va oferir facetes insòlites. Anunciat com 'La flauta màgica', era una adaptació peculiar que la companyia Dei Furbi ha fet de la conegudíssima òpera de Mozart.

Teatralització meritòria

Dei Furbi és un col·lectiu fundat l'any 2002. Sota la direcció de Gemma Beltran, professora d'entrenament actoral i de tècniques de Commedia dell'Arte de l'Institut del Teatre, totes les seves produccions es caracteritzen per un ampli ventall de recursos interpretatius i per un estil dominat per l'humor. A 'La flauta màgica' han teatralitzat una versió abreujada, original i molt lliure de l'obra mozartiana. El seu mèrit és que se suporta plenament en la veu dels sis actors i actrius que la protagonitzen, tant els fragments dialogats, com els números cantats, com fins i tot els passatges en què se simulen els acompanyaments orquestrals. Així, els grans trets de la complexa trama i de l'encanteri d'aquesta peça mestra de la lírica de tots els temps es van desenvolupant davant l'espectador d'una manera àgil i divertida, gràcies al dinamisme i a la riquesa de registres de la posada en escena.

Els sis intèrprets fan de tot i ho fan bé: cant "a cappella", gest, mim i moviment. A més, quan cal, doblen personatges. Perquè en aquesta 'Flauta' tot és sobri, senzill i reduït. Tant, que sense treure-li cap mereixement dels molts que té, sí que s'ha de dir que el conjunt del seu dispositiu escènic quedava massa curt en les dimensions del Teatre Monumental. També la dramatúrgia, pròpia d'un format més petit. Llàstima, doncs, d'aquesta escassetat.

Vals mataroní

També el cap de setmana, a Can Gassol i dintre el cicle "Fet a Mataró", es va presentar un espectacle de moviment, música i circ de la companyia Daraomai-Zuid que responia al nom de ‘Vals Blessé(e)’. D'aquesta proposta ja se n’havia vist allà mateix un assaig obert l’octubre passat. La música en directe de Fèlix Cucurull, les evolucions i acrobàcies de Martí Soler amb roda Cyr i l'afegitó de projeccions d’animació componen una creació suggerent que va ser molt celebrada pel públic que omplia a vessar la nau del carrer de Prat de la Riba. Probablement un cop passats els nervis de l’estrena oficial la peça guanyarà en ritme i cohesió.

Comas Soler

Crítica teatral
 
"El teatre no és un joc, ni un aparador de vanitats, ni un tapabruts..." (Joan Oliver)

Lloc Web: www.totmataro.cat/blocs/traspunt-i-apart