Can Gassol, la Sala Cabanyes i el Teatre Monumental han estat aquest darrer cap de setmana l'escenari de tres propostes teatrals d'interès. D'entrada, divendres, dissabte i diumenge al Centre de Creació d'Arts Escèniques del carrer de Prat de la Riba es presentava 'Meitat i meitat', de Daniel Keene, un producte de Factea Produccions amb director i actors mataronins que vol fer el salt cap al circuït professional de Barcelona. Els mateixos dies també s'estrenava a la sala petita del Centre Catòlic el muntatge 'Joc de cartes' dirigit per Joan Peran. Finalment, diumenge a la tarda aterrava al Monumental 'Espriu!', un treball de la companyia La Perla 29 amb direcció d'Oriol Broggi.
De l'amistat a l'atrocitat
Passant per alt, de moment, el comentari de 'Meitat i meitat', poques coses es poden dir de la trama de 'Joc de cartes' sense trair la seva aparença d'espectacle de creació pròpia. Com en dues produccions precedents de la mateixa Sala Cabanyes, 'Un violinista a la teulada' i 'El diari d'Anna Frank', l'actual també aborda la qüestió del patiment del poble jueu. Adoptant formes pròpies del gènere epistolar, parla de l'anihilament moral i físic d'una relació de germanor entre dos amics a conseqüència de les atrocitats comeses pel règim nazi als anys trenta del segle passat. Aquest fil temàtic, prou conegut, ha donat lloc de fa anys a propostes teatrals i cinematogràfiques diverses.
Sigui com sigui, 'Joc de cartes' és un exercici de recreació que no desdiu els cànons de qualitat artística i tècnica propis de tot el que produeix la Sala. Es nota que Joan Peran l'ha dirigit de manera acurada. Situat en un espai central de la Saleta amb els espectadors a tocar per totes bandes, juga amb elements de vestuari i d'escenografia austers però precisats al detall. La interpretació de Genís Mayola i Josep Maria de Ramon resulta convincent i aconsegueix els instants més rodons quan se cenyeix amb justesa a la modulació discreta que demana la simulació de la lectura d'una correspondència escrita, més que no pas quan es deixa endur per temptacions d'afectació. Aquesta setmana, de Tots Sants a diumenge, se'n faran noves representacions.
Recital amb llacunes
A redós de la celebració de l'Any Espriu, que a Mataró ha comptat amb actes rellevants
gràcies a l'energia d'una comissió ciutadana molt activa, la programació del Monumental ha inclòs en el seu cicle "Teatre i memòria" l'espectacle 'Espriu!', ideat per La Perla 29, la companyia que encapçala Oriol Broggi. Està concebut gairebé com un recital literari, a mig camí de la lectura i la dramatització, on s'encadenen fragments d'obres pertanyents a gèneres, estils i èpoques diferents. El dispositiu escènic és, per tant, mínim. I la interpretació respecta el mateix to de senzillesa amb un mesurat acompanyament de guitarra.
La selecció de textos per omplir els cinquanta minuts de durada de la funció no té cap pretensió cronològica ni sistemàtica. Respon només a preferències del director i a la possibilitat de mostrar facetes diverses de la dimensió creativa i personal de l'escriptor de Sinera. Així, amb trossos de textos teatrals, narratius i poètics, van desfilant igualment flaixos d'una figura tendra, quan parla de la mare o de Rosselló-Pòrcel, emotiva, quan rememora determinats paisatges i moments, desconcertada, quan blasma l'opressió i les guerres, suggestiva, quan evoca personatges i cultures de l'antigor, exigent, quan reclama llibertat i malda per la llengua, malcarada, quan s'oposa a compliments i convencions socials, crítica, quan se'n riu del mort i de qui el vetlla... sempre amb un cabal de llenguatge ric, precís i potent, sovint també difícil.
Màrcia Cisteró i Clara Segura diuen o llegeixen els textos amb claredat i tiren de veta de les taules pròpies de les dues grans actrius que són. No tant el mateix Broggi, que amb errors i molta menys habilitat denota que el muntatge està poc assajat i escassament madur, flaqueses gens escaients al prestigi de La Perla 29 que tampoc no fan honor a la meticulositat i el rigor de l'escriptura d'Espriu.
