L’argument: El hundimiento reconstrueix els darrers dies del règim nazi en què Hitler resta tancat en el búnquer de Berlín esperant l’entrada de l’exèrcit rus a la ciutat. Els civils alemanys pateixen, mentrestant, la crueltat sagnant de la guerra.
L’anècdota: El film ha aixecat polèmica en tant que se l’acusa d’humanitzar la figura de Hitler. És cert que se’ns presenta el Führer com un vell malalt que, malgrat la imminent caiguda del nazisme, desvarieja amb inassolibles somnis de victòria i grandesa, però resulta un personatge patètic que no ens mou en absolut a la compassió. El relat no pretén justificar-lo i, és més, per la seva boca surten algunes ‘perles’ que s’encarreguen de recordar-nos les atrocitats que va cometre. Cal destacar el protagonisme que adquireixen algunes figures del nazisme, com per exemple, el ministre de propaganada Goebbels i la seva esposa, que reflecteixen el fanatisme extrem i malaltís dels fidels del Führer.
Diagnòstic: Es tracta d’un relat claustrofòbic que ens parla de l’hermetisme amb què Hitler i el seu cercle de fidels esperen l’arribada dels russos. La fredor del búnquer contrasta enormement amb la ciutat de Berlín en runes i coberta de flames. Com a contrapunt a la irracionalitat dels uniformes, el director para atenció a les vivències d’uns ciutadans (un metge, una secretària i un nen) que ens entendreixen amb la seva voluntat de superació.
Efectes secundaris: Adient per fer una revisió històrica dels fets que es van produir els últims dies del nazisme, partint de la mirada distant, objectiva i freda del director Olivier Hirschbiegel.
