El pas de la Volta per casa nostra

Mataró ha acollit alguns dels moments més emblemàtics de la gran prova ciclista catalana

  • Eloi Sivilla
  • Dimarts, 29 abril 2014 14:02

Especials 2013, la volta 1

Aprofitant que  Mataró acollirà la sortida de la segona etapa de la 94a Volta Ciclista a Catalunya, en aquesta nova entrega del Tot Història ens endinsarem en el món de la bicicleta i de la Volta, una de les curses per etapes més antigues del món. Enmig d’una època de canvis i de modernitat, el dia de Reis de 1911 des de la Plaça de Sarrià arrenca la primera edició de la Volta que va comptar amb la participació de 34 intrèpids ciclistes. Després vingueren dues edicions més i l’aturada obligada per l’esclat de la I Guerra Mundial, però un cop superat aquest entrebanc la prova catalana, sota la direcció de la UE Sants va adquirir un prestigi internacional que va portar els millors ciclistes del món a casa nostra. El primer pas de la Volta per Mataró enmig d’un gran ambient va ser l’any 1926.


A principis del segle XX Catalunya vivia temps de canvis i estava oberta al món. És durant aquests anys que s’introdueix a casa nostra la pràctica esportiva a les classes benestants. La burgesia catalana cada cop tenia més poder polític i social i va veure l’esport com un element diferenciador de classe. Enrere quedava allò que suar estava mal vist i que era cosa de la classe obrera. Aleshores fer esport estava de moda i a més era beneficiós per a la salut. És també durant aquests anys que els principals esports que avui dia coneixem s’introdueixen a Catalunya i comencen a arrelar. Dins d’aquest fervor per l’esport, l’any 1911 neix la Volta Ciclista a Catalunya organitzada pel Club Deportivo Barcelona i gràcies a l’impuls de Narcís Masferrer, director del diari El Mundo Deportivo i president de la Unión Velocipédica Española i de Miquel Artemán, redactor d’aquest mateix diari esportiu. La primera edició de la Volta va ser molt senzilla i la prova va constar de només tres etapes. La primera etapa va sortir de la Plaça de Sarrià i va acabar a Tarragona, la segona etapa va sortir de la capital tarragonina i va acabar a Lleida, mentre que la tercera va sortir de la capital del Segrià i va tornar cap a la ciutat comtal. Van començar la prova 24 ciclistes i la van acabar 22, Sebastià Masdeu va ser el guanyador d’aquesta primera edició de la gran volta catalana.

Hem de recalcar que la Volta Ciclista a Catalunya és la segona prova ciclista més antiga de la península Ibèrica, només superada per la Volta a Tarragona que arrencà l’any 1908. A més, és la tercera cursa ciclista per etapes més antiga del món, ja que va néixer pocs anys després de les dues grans voltes ciclistes per excel·lència, el Tour de França (1903) i el Giro d’Itàlia (1909).

La segona edició de la Volta, l’any 1912, la va guanyar el també català Josep Magdalena, mentre que la tercera edició se la va emportar Joan Martí. Després d’aquestes tres primeres edicions, la prova no es va tornar a disputar fins a l’any 1920 per l’esclat de la I Guerra Mundial. La 4a edició de la Volta Ciclista a Catalunya la va guanyar el francès José Pelletier.

Empenta final de la UE Sants

Els anys 21 i 22 la Volta no es va celebrar. No va ser fins a l’any 1923, i ja sota l’organització de la Unió Esportiva Sants (organitzadora de la prova fins a l’actualitat), que la cursa va rebre l’impuls necessari per convertir-se en una de les clàssiques del calendari ciclista internacional. A partir d’aquell moment la Volta s’ha celebrat cada any fins als nostres dies, exceptuant els anys 1937 i 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Per les carreteres i els carrers de Catalunya han pedalejat alguns dels millors ciclistes de tots els temps com Jacques Anquetil, Miquel Poblet, Luis Ocaña, Eddy Merckx, Miguel Indurain, Alex Zülle, Laurent Jalabert i molts altres. Però si hi ha un nom per sobre de tots és el de Marià Cañardo, guanyador de la prova set cops (28, 29, 30, 32, 35, 36, 39).

El pas de la Volta per Mataró

El primer contacte dels mataronins amb la Volta Ciclista a Catalunya va ser l’any 1926, quan durant el transcurs de la darrera etapa de la prova, entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, la Volta va passar per Mataró. Aquella etapa la va guanyar l’italià  Secondo Martinetto, mentre que el primer classificat de la classificació general va ser el francès Victor Fontan. La ciutadania va fer cas a la crida feta per l’equip local de l’Esport Ciclista Mataró i la Volta va passar per casa nostra enmig d’un gran ambient. Dies després l’Esport Ciclista Mataró va agrair les col·laboracions per les despeses del reavituallament fet a Mataró. L’any 1930 va tornar a passar la Volta per Mataró. Hem de pensar que durant aquests anys i fins ben entrats els anys 40, el ciclisme i la boxa eren esports de masses i els ciclistes i els púgils eren les figures mediàtiques de l’època i els herois dels més petits.

L’any 1943 el ciclisme mataroní vivia temps de glòria, la ciutat comptava amb 1500 ciclistes en actiu i l’Esport Ciclista Mataró amb el Sr. Martí Puig-nou de president demanava la construcció d’un nou Velòdrom a Mataró. Per donar més ressò a la demanda, l’equip mataroní va organitzar el final de la penúltima etapa que va començar a Palamós i que havia d’acabar a dins del Parc Central. Aquest final d’etapa, que va tenir lloc el dia 11 de setembre de 1943, va comptar amb la col·laboració de totes les entitats esportives de Mataró i va ser apadrinada per l’Ajuntament, que va cedir el Parc Municipal i va condicionar la perifèria del mateix.

La ciutat va patrocinar un equip per a la Volta format per Boltà, Solà i Parlàsia, que en les primeres etapes es varen mantenir entre els llocs 35 i 40, d’entre els 55 ciclistes participants. Els dos primers van haver d’abandonar i a l’etapa que tenia final a la nostra ciutat només va arribar Parlàsia que es va classificar en el lloc 29è.

Mataró viu un final històric

Finalment la prova no va acabar a dins del recinte del Parc Central, ja que hi havia un article del reglament que prohibia l’arribada en un circuit tancat. Però, tot i això, els mataronins i mataronines van donar un càlida rebuda als corredors i van presenciar el que s’ha considerat com el millor final d’etapa de totes les Voltes a Catalunya. El guanyador de l’etapa va ser el madrileny Julian Berrendero del FC Barcelona que va ser el guanyador d’aquella edició de la Volta.

L’any 1970 Luis Ocaña guanya l’etapa que acaba al velòdrom
Després de diversos anys a la baixa, l’activitat ciclista a Mataró reneix amb l’arribada de la 50a Volta Ciclista a Catalunya. L’Esport Ciclista Mataró, per impulsar les remodelacions del Velòdrom, va demanar acollir un final d’etapa i es va posar en contacte amb Miquel Poblet, director de la Volta a Catalunya. Poblet, que anys enrere havia viscut dies de glòria a Mataró quan el velòdrom acollia proves de primer nivell, va veure amb bons ulls la idea i Mataró va tornar a ser final d’etapa.
Els ciclistes, provinents d’Argentona, entraren per les Rondes en direcció al Parc, per pujar cap al velòdrom, on hi havia instal·lada l’arribada. Aprofitant la rampa recentment construïda, els ciclistes baixaven cap a la pista on feien tots una volta completa i així els nombrosos espectadors que s’hi varen donar cita, varen poder veure de prop les evolucions de les figures del pedal. El guanyador aquell dia va ser el mític Luis Ocaña. En acabar la ronda ciclista, la nostra ciutat va rebre el premi al millor final d’etapa, tal com, per cert, ja havia passat 25 anys abans, en ocasió de les Noces d’Argent de la Volta.L’any 1955 final i sortida d’etapa

El dia 4 de setembre de 1955, la Volta Ciclista a Catalunya va tenir final d’etapa a Mataró i dues muralles humanes van cobrir el recorregut que van fer els ciclistes entrant pel Camí Ral, passant per les Rambles i la Riera acabant davant de Valldemia. La victòria va ser pel ciclista valencià Vicent Iturat que va ser rebut amb alegria i entusiasme, ja que aquest ciclista havia començat a Mataró a la Penya Timoner.  Aquest va ser el final de la tercera etapa, l’endemà la quarta etapa de la Volta va sortir de Mataró i va acabar a Perpinyà, etapa que va guanyar el català Josep Mateo.

El dia 15 de setembre del 1976 Mataró va viure la sortida de la darrera etapa de la Volta que va guanyar Enrique Martínez Heredia. Al matí hi havia hagut final del primer sector contra-rellotge a Argentona. A les dues de la tarda tots els ciclistes estaven ja a la Plaça de Santa Anna de Mataró, on es va donar la sortida a la darrera etapa de la volta, de Mataró fins a Sitges. Els corredors van sortir neutralitzats fins a l’autopista, on el director de carrera va donar la sortida efectiva.

Especials 2013, la volta-van de velde

Victòria holandesa l’any 1982

El divendres 10 de setembre de 1982 la Volta va tenir final d’etapa a la nostra ciutat. L’etapa de 142 km anava d’Ogassa a Mataró i l’arribada va ser a la Plaça d’Espanya. L’etapa la va guanyar el campió holandès Van del Velde que aquell dia es va posar el mallot blanc i de ratlles verdes de líder de la general.

L’any 1993 la Volta va passar per Mataró durant el transcurs de la segona etapa. Aquell dia els mataronins van veure passar un dels grans mites de la història del ciclisme, el navarrès Miguel Indurain, que era l’actual campió de la Volta.

Dilluns que ve la Volta passarà per Mataró, i l’endemà la ciutat acollirà la sortida de la 2a etapa d’una 94a Volta amb un cartell de luxe. Esperem que la ciutat estigui a l’altura i tornem a fer història.

Especials 2013, la volta 2-bicicleta
                  Primer model de bicicleta amb pedals, l'any 1939

L’ escocès Macmillán Kirkpatrick inventa la bicicleta l’any 1839
Ara fa milers d’anys, els egipcis ja tenien una màquina de dues rodes unides per una barra, mentre que a la Xina també hi havia una andròmina similar amb dues rodes fetes de bambú. Tot i que Leonardo Da Vinci, l’any 1490, ja va fer un esbós d’una bicicleta molt semblant a l’actual, no va ser fins al segle XIX que aquest transport de dues rodes que coneixem com a bicicleta, neix al continent europeu. El seu inventor va ser el ferrer escocès Macmillán Kirkpatrick  que l’any 1839 va construir la primera bicicleta amb pedals.  Macmillán no va patentar el seu invent i l’any 1846 Gavin Dalzell de Lesmahagow copia el seu model i el difon per tota la Gran Bretanya d’on s’exportarà arreu del món.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: