La revolució industrial a Mataró

A la segona meitat del segle XIX comença la industrialització de la nostra ciutat

A finals del segle XVIII a la Gran Bretanya s’engega la Revolució Industrial, un conjunt de canvis tecnològics, socials i econòmics que s’expandiran arreu del món i que canviaran la forma de vida de milions de persones. Aquí a Mataró, com a la resta de Catalunya, la Revolució Industrial es va produir entre els anys 1840 i el 1891 coincidint amb l’arribada de la màquina de vapor. A Mataró, l’any 1839 ja tenim la primera fàbrica tèxtil moguda per aquesta energia moderna com era el vapor, la Gordils i Dalmau que estava situada al capdavall de Carrer Sant Agustí, ben a prop d’on pocs anys després hi haurà la primera estació de tren de la ciutat.


 

A mitjans del segle XVIII a Europa i sobretot a la Gran Bretanya es produeix un gran augment de la població gràcies a l’eradicació de grans epidèmies i a les millores d’higiene i d’alimentació. Això anirà acompanyat d’un augment de la producció agrícola fruit de les millores tècniques i del canvi dels sistemes de producció com la substitució del guaret pel conreu de llegums i d’herbacis que donaven un major rendiment a les terres. El transport i el comerç entre el vell continent i les colònies cada cop era més fluid i l’aparició de noves fonts d’energia com el carbó i de tot un seguit d’innovacions tecnològiques van fer que a finals del segle XVIII s’iniciés el que coneixem avui com a Revolució Industrial. Aquest procés, que va néixer a la Gran Bretanya, i que es va expandir primer pel vell continent i després per les colònies va portar tot un seguit de canvis socioeconòmics que van canviar per complet la societat de l’Antic Règim.

Amb la Revolució Industrial es va deixar enrere la producció gremial i es va començar a produir a gran escala. Les màquines van començar a substituir els artesans, les fàbriques van substituir els tallers i van aparèixer dues noves classes socials: la burgesia, que era la propietària de les fàbriques, i el proletariat, tota una massa d’homes, dones i nens assalariats que treballaven a les fàbriques en unes condicions d’extrema precarietat. És durant aquest període que a Europa s’inicia el procés d’urbanització del territori, molts petits propietaris rurals i camperols marxaran a viure a les ciutats per anar a treballar a les fàbriques, grans centres productius on es feien tots els processos necessaris per convertir la primera matèria en un producte manufacturat.Apareix el capital

Tots aquests canvis van ser possibles per les grans sumes de capital que posseïa aquesta nova classe social anomenada burgesia. En el cas de casa nostra, la majoria havien fet els diners gràcies al comerç amb les amèriques i disposaven de grans quantitats de capital per invertir en maquinària i muntar les primeres indústries catalanes.     És també en aquesta època que es liberalitza la banca i sorgeixen les primers caixes d’estalvis i bancs privats. Tot plegat seran les bases del sistema capitalista que ens ha arribat fins als nostres dies.

 

La màquina de vapor

Sense cap mena de dubte, la Revolució Industrial va lligada a la màquina de vapor. Les millores que va fer l’escocès James Watt, l’any 1769, a les rudimentàries màquines de vapor existents anteriorment, van ser el motor de tota la revolució industrial i tecnològica que vindria els anys següents. La màquina de vapor representa l’aprofitament d’una nova font d’energia com era el carbó, la combustió del qual va començar a moure tant màquines de teixir com nous mitjans de transport com el tren. Com hem dit a la introducció, aquí a casa nostra, a Mataró, la primera fàbrica tèxtil moguda per la màquina de vapor va ser la Gordils i Dalmau. La industrialització a Mataró

Tot aquest procés industrial a Catalunya arriba a mitjans del XIX i apareix en primera instància a l’àrea de Barcelona. A banda de la capital catalana, ciutats com Sabadell, Ter­rassa i Mataró van ser les primeres localitats catalanes on es va engegar la revolució industrial catalana. Aquí a Mataró és a partir de l’any 1843 que es dóna el gran impuls a la industrialització de la ciutat amb el tèxtil com a gran referent. Ben aviat sorgiren altres activitats fabrils com la metal·lúrgia que anava adreçada a la  reparació de maquinària, el vidre, les foneries o els productes químics. Però si hem de destacar una indústria a Mataró, aquesta no és una altra que la tèxtil, una indústria que va ser el motor de l’economia local i el motiu que la nostra ciutat encara sigui coneguda arreu de l’estat i del continent europeu. Catalunya va ser la primera zona de l’estat on va aparèixer el procés industrial i això va fer que les fàbriques catalanes, entre elles les mataronines, produïssin la major part dels productes manufacturats que es consumien a la resta de la península.

Tot aquest procés d’indus­trialització va canviar la fesomia de la ciutat que va anar creixent a mida que sorgien noves fàbriques que es podien veure des de l’altra punta de la ciutat gràcies a les seves altes xemeneies. Les noves fàbriques, la majoria d’elles de gènere de punt, es van construir en tres zones ben diferenciades, arran de mar per la seva proximitat al tren, a l’entrada de Mataró pel Camí del Mig i a l’altra banda de la ciutat al voltant d’on avui hi ha la Plaça Fivaller.

 

Conflicte home-màquina Les primeres fàbriques tèxtils de Mataró de la dècada dels anys 40 van començar a funcionar amb maquinària molt rudimentària com les berguedanes, però en un espai molt curt de temps aquestes es van anar substituint per d’altres de més noves i productives com les selfactines i els telers manuals van anar desapareixent ràpidament i de mica en mica les màquines van anar substituint la mà d’obra, procés que es coneix com a maquinisme. D’aquesta manera, el juliol de l’any 1854 a Barcelona esclata el conflicte de les selfactines, tot un seguit de destruccions de maquinària, d’indústries i de vagues realitzades pels obrers com a protesta per la introducció d’aquestes màquines de filar angleses que van substituir molts obrers que es van quedar a l’atur. Un dels caps obrers que van promulgar aquest boicot contra les selfectines va ser el mataroní Josep Barceló Cassadó. Barceló va ser executat l’any 1855 pel capità general de Catalunya Juan Zapatero després de ser acusat d’un crim en un mas d’Olesa de Montserrat i patir un judici ple d’irregularitats. El 6 de juny és executat Barceló i el 2 de juliol   comença la vaga general del 1855, la primera vaga general en la història d’Espanya. D’aquesta manera el mataroní Josep Barceló es va convertir en el primer màrtir reconegut del moviment obrer català.La primera crisi industrial

Com hem vist al llarg del segle XIX Mataró es va industrialitzar i va veure com creixia la seva població gràcies a la gent vinguda d’altres poblacions de la comarca i de Catalunya, però també d’altres llocs d’Espanya. La gent venia a treballar en unes pèssimes condicions a les fàbriques i això va provocar molts conflictes socials que es van agreujar durant la primera crisi industrial mataronina, l’any 1898 amb la fi de la Guerra de Cuba i la pèrdua de les colònies d’ultramar de la corona espanyola.

 Les xemeneies sortien com boletsDurant aquest període que va des del 1840 fins a finals del XIX, la ciutat de Mataró va veure com sobresortien per sobre dels seus edificis les xemeneies de les fàbriques que van començar a sorgir com bolets per tots els indrets de la ciutat. Algunes de les fàbriques que van sorgir: van ser la Gordils i Dalmau (1839), Fàbrica Arenas o Vapor Nou (1856), Cooperativa Obrera Mataronense (1883), Can Minguell (1854), Cabot i Barba (1889), Fontdevila i Torres (1890), Bòvila (1855), Can Fàbregas i de Caralt (1883), Can Marfà (1851) i moltes més que no esmentem. Alguns d’aquests edificis industrials que encara es conserven avui dia estan inclosos en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Mataró. Un d’ells la nau de Can Marfà ha de ser la futura seu del Museu del Tèxtil que ha d’acollir tot el fons de la Fundació Vilaseca i que ha de servir per ensenyar el passat de la nostra ciutat a les futures generacions.

Primeres associacions obreresA Mataró com a la resta de l’estat i el continent europeu, la precarietat laboral, la fam, l’analfabetisme i les males condicions de vida era el pa de cada dia dels treballadors i treballadores de les fàbriques. Per això van sorgir diverses iniciatives i associacions que van intentar combatre i pal·liar aquestes precarietats socials de la classe obrera. Per exemple la coral Antigua Mataronense reunia tot un grup d’obrers que es trobaven a l’atur i que recorrien tot Catalunya fent concerts a canvi d’una remuneració. L’any 1854 es va crear La Sociedad de Amigos de la Instrucción pel lliberal Josep Garcia Oliver i que anys més tard es coneixeria com l’Ateneu Mataronès. La seva funció era ensenyar a llegir, escriure, matemàtiques i altres assignatures als treballadors i als seus fills. L’any 1883 va sorgir la Cooperativa Obrera Mataronense que tenia la seva seu a l’edifici que avui coneixem com a Nau Gaudí.    

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: