El Modernisme a Mataró

El mataroní Josep Puig i Cadafalch va ser un dels grans exponents del Modernisme català

A l’anterior número del Tot Història ja vam fer una petita pinzellada al Modernisme de casa nostra. Però val la pena fer un estudi més exhaustiu d’aquest moviment artístic que va a cavall del segle XIX i XX, que encara avui dia meravella els amants de l’art i l’arquitectura d’arreu del món que vénen a presenciar les joies del Modernisme català. Ara, si parlem del Modernisme a Mataró hem de parlar de la figura de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador, polític i una de les cares més conegudes del Modernisme juntament amb Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. I sense cap mena de dubte un dels mataronins més il·lustres de tots els temps.


 

El Modernisme és un moviment artístic i cultural que neix a finals del segle XIX a Europa i que s’expandirà arreu del món occidental. Tot i que hom pot pensar que és un moviment artístic català, hem de dir que el Modernisme va sorgir arreu d’Europa, però amb noms diferents, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Stile Liberty o Florale a Itàlia i Jugendtil a Alemanya. Tot i això, la gran repercussió que ha tingut arreu del món l’obra arquitectònica de Gaudí, fa que el Modernisme català estigui considerat com el major exponent d’aquest moviment artístic i que, fins i tot, es pugui considerar un art únic i diferent al dels països veïns.

El Modernisme, que neix amb l’objectiu de canviar el món a través de l’art, també va tenir incidència en altres àmbits com la literatura, l’escultura, la música i  en les noves arts gràfiques de l’època com la fotografia o la publicitat. El Modernisme apareix de la mà de la Revolució Industrial, del naixement de les grans ciutat i de l’art urbà, de l’electricitat i dels grans invents que estaven canviant la vida de les persones. S’inspira en la naturalesa, amb l’ús de la línia corbada, amb la figura sinuosa de la dona, però també amb la recuperació de temes i motius de l’art clàssic grec, romà i egipci barrejat amb elements fantàstics com els dracs.

Sense cap mena de dubte, la joia del Modernisme català serà l’arquitectura, un estic artístic de caire urbà i que anirà lligat a la nova classe influent de l’època: la burgesia. Ara els propietaris de les grans fàbriques faran de mecenes dels artistes modernistes, tal i com havien fet els monarques medievals a les seves corts. La burgesia catalana era una nova classe social que havia nascut amb la Revolució Industrial, tenien poder econòmic, però ara també volien tenir poder polític, i la millor forma de fer-se conèixer i mostrar a tothom el seu estatus socials era construir-se una gran casa d’estil modernista. En el cas de Mataró, els exemples més clars d’això són la Casa Coll i Regàs del carrer Argentona i la Casa Parera del carrer Nou, totes dues de Josep Puig i Cadafalch.

Josep Puig i CadafalchSense cap mena de dubte l’arquitecte mataroní va ser un dels grans exponents del Modernisme català, i el responsable que pels car­rers de Mataró trobem algunes joies arquitectòniques d’aquest estil artístic. Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d’octubre del 1867 en una petita casa del Carreró. Fill d’un fabricant de teixits mataroní va viure una vida acomodada que li va permetre estudiar i fer carrera. Va estudiar arquitectura a la Universitat de Barcelona on va tenir de professor Domènech i Montaner, però també va doctorar-se en ciències exactes a Madrid i va estudiar també belles arts a Barcelona. Durant aquesta època d’estudiant va començar a posar de manifest el seu sentiment catalanista, i de la mà del també mataroní Terenci Thos i Codina -professor, poeta i polític- va entrar en el Centre Català de Valentí Almirall on va conèixer i va fer amistat amb figures com Prat de la Riba o Cambó.

 

Arquitecte municipalDesprés de treballar com a professor de dibuix, juntament amb Pompeu Fabra, en una acadèmia on es preparaven els futurs estudiants d’arquitectura i d’enginyeria, l’any 1892 entra a treballar a l’Ajuntament de Mataró com a arquitecte municipal en substitució d’Emili Cabanyes que aquell any fou escollit alcalde de la ciutat. És durant aquesta època que Josep Puig i Cadafalch farà el projecte de l’edifici del rengle del mercat de la Plaça Gran de Mataró inspirant-se en els mercats de Barcelona i dissenyarà la xarxa de clavegaram de la ciutat. Anys després, deixarà el càrrec d’arquitecte municipal per desavinences amb Emili Cabanyes i marxa a viure a Barcelona. Anys més tard arriba a ser regidor de Barcelona on també va practicar diverses intervencions com la reforma de l’àrea de Montjuïc per allotjar l’Exposició Internacional de 1929.

Un cop deixa l’ajuntament de Mataró, Puig i Cadafalch començarà a treballar en projectes privats i viurà la seva època de major esplendor artístic. Durant aquesta època farà a Barcelona la Casa Martí (1896), la Casa de les Punxes l’any 1905, que segurament és la seva obra més coneguda juntament amb la casa Amatller també (1898), la Fàbrica Casaramona a Barcelona (1909) i moltes altres.

La seva obra a MataróPer sort a Mataró, a la ciutat natal d’aquest magnífic arquitecte modernista, tenim una gran varietat de projectes de Josep Puig i Cadafalch que encara podem gaudir-ne avui dia. Alguns d’ells són la Casa Coll i Regàs (1897), la botiga Confianza (1896), la Casa Parera (1894) al carrer Nou, on avui hi ha un restaurant mexicà, la Casa de la Beneficència -actual edifici de l’IMAC-, el sostre de la Sala de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893) o la Casa Siternes (1891) al carrer de Sant Simó. Esmentar que a la població veïna d’Argentona tenim la casa d’estiueig, propietat de la seva família, on el mataroní anava a passar la temporada d’estiu.

L’any 1923 amb l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera, Puig i Cadafalch marxà a l’exili a França degut al seu càrrec de president de la Mancomunitat Catalana. Aquest seria el seu primer exili a terres franceses, ja que durant la Guerra Civil Espanyola marxà un altre cop a França d’on no tornà fins l’any 1942. Un cop va tornar del seu segon exili, el règim franquista li va prohibir tornar a exercir com a arquitecte, i el mataroní es va haver de dedicar a altres aficions, encara que va fer alguna que altra reforma d’amagat per a particulars. Josep Puig i Cadafalch va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956. Obra primerenca de GaudíA Mataró també gaudim d’un dels primers projectes d’Antoni Gaudí. L’arquitecte va rebre l’encàrrec de construir la seu de l’Obrera Mataronense, una de les primeres cooperatives de Mataró. Malauradament, del projecte inicial de construir una colònia industrial com la Colònia Guell, només ens queda la sala de blanqueig de teixits, nau que avui coneixem com a Nau Gaudí, i unes letrines. La falta de recursos econòmics de la cooperativa va fer que el projecte no s’acabés de tirar endavant.

La peculiaritat de la Nau Gaudí són els tretze arcs parabòlics que sostenen el sostre de l’edifici, un dels elements arquitectònics que utilitzarà després l’arquitecte en molts dels seus treballs. Aquest projecte mataroní Gaudí el va presentar a l’Exposició Universal de Paris l’any 1910. Sense cap mena de dubte una llàstima pel patrimoni artístic de casa nostra.

President de la Mancomunitat de CatalunyaA banda de la seva faceta com arquitecte, Josep Puig i Cadafalch era un home virtuós i polifacètic que va destacar en molts altres camps. Un d’ells va ser la política. El mataroní de ben jove va començar a interessar-se per la política i ben aviat va ingressar a les files de la Unió Catalanista. L’any 1899 marxa d’Unió Catalana i un any més tard constitueix amb Prat de la Riba, Francesc Cambó i altres el Centre Nacional Català que més tard es fusionarà amb la Unió Regionalista per formar la Lliga Regionalista. Per la Lliga fou primer regidor a Barcelona i després diputat a Madrid. El 1917, després de la mort de Prat de la Riba, el substituirà com a President de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec que ostenta fins a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1923 quan es veié forçat a marxar a l’exili.  Esmentar que el mataroní va ser l’impulsor de les excavacions arqueològiques de les ruïnes d’Empúries l’any 1908

Pepeta Moreu, el gran amor de GaudíL’any 1883, un jove Antoní Gaudí es fa càrrec del projecte de l’Obrera Mataronense, la primera fàbrica cooperativa d’Espanya. És durant aquests anys de treballs a Mataró que Gaudí coneix Pepeta Moreu, professora de llar d’infants i de francès de la Cooperativa i de qui s’enamora. L’arquitecte va establir una gran amistat amb la família de la Pepeta i la visitava assíduament tot i saber que aquesta estava casada amb un militar carlista, en un enllaç que va portar una gran dot a la família Moreu. El matrimoni entre la Pepeta i el militar no va acabar bé i aquesta aconseguí la nul·litat del matrimoni. Gaudí veié aquí la seva oportunitat per demanar la mà a la mataronina, però aquesta ja s’havia promès amb un altre xicot. D’aquestes trobades entre Gaudí i Pepeta a casa d’aquesta, es diu que el jove arquitecte no era gaire net menjant, ja que molts cops se li quedavan enganxats el fideus a la seva frondosa barba.    

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: