El Kanzionziyas de Daniel el Higiénico i Luis Arcos sedueix el Clap

El passat divendres va arribar al Clap un d’aquells productes que, regularment, es repeteix any rere any però sempre amb el mateix èxit, en el cicle de concerts de la sala mataronina. Daniel el Higiénico arribava amb menys parafernàlia que en altres ocasions i apareixia guitarra en mà a l’espectacle per intimar amb un públic que va acceptar la oferta amb entusiasme, gràcies a l’entrega i el saber fer estramòtic d’aquest autèntic crack. L’espectacle, menys teatral que altres vegades, va servir per presentar els temes del nou disc.

El cantautor va entonar en solitari temes com “la coliflor de mi jardín”, “tango contra la imbecilidad” o l’esperadíssim “tango pa’l coche”. Fins aquí va arribar la intimitat boja de l’higènic artista que va demanar la presència d’un Luis Arcos que, donant excel·lentment el contrapunt amb una guitarra excelsa, va pujar a l’escenari a donar més rellevància musical a un concert guiat per les bojes paraules del pelut guitarrista que es Daniel el Higiénico.

La cançó que dóna títol al pròxim disc, “el hombre del tiempo” va servir per apreciar noves melodies i un nou resultat més conjuntat fruit de les dos guitarres. “Como no llueva...”, “Mucho look y pocas nueces” i “Humedad” van servir per al desfasse del cantant, que, per uns moments, ens va recordar els seus bojos temps passats.

La faceta showman de l’artista va aparèixer amb “Fredy Black”, que va cantar amb gavardina, ulleres fosques i barret. El tema, que parla d’un gàngster que es queda atrapat en una vinyeta de còmic va servir per esberar una mica el galliner i per anunciar que s’acabava el concert.

Va tornar l’intent de blues i els tangos amb “Puto corazón” o el tema més corejat per part del públic, el famós “Esta ronda la pago yo”.

Luis Arcos va continuar fent de les seves amb una guitarra magnífica, Daniel el Higiénico va continuar desbarrant amb una veu i una guitarra que sem,pre es deixa escoltar i unes lletres que desil·len la bogeria incompresa de l’artista.

“Dicharacheando”, un molt bon tema, i el mític “Hombre cucaracha”, ensenya de tats els seguidors del cantant van servir per dir-li al concert un fins després, ja que segur que el bo de Daniel el Higiénico tornar qualsevol dia per tornar-nos a inundar el cap de deliris i bogeries amb contingut.

Cugat Comas // Freqüència Iluro