L’espectador que vulgui classicismes i academicismes formals no estarà en el lloc adequat. El que cerqui contemporaneïtat, avantguarda i experimentació sí que gaudirà d’una proposta engrescadora.
Tanmateix qui busqui submissió o paraules buides no les trobarà. L’art per a ells és missatge, contingut i eina social, sigui crítica, irònica o subversiva. El programa iconogràfic és ric i plural. Les seves obres dialoguen i s’enforteixen unes amb les altres.
Un menú de tres plats, en què cadascun dels ingredients disposa del seu espai, del seu format, i al mateix temps és personal i intransferible. Les instal·lacions, collages, escultures, etc., no són només el joc, el divertiment entre pare i fills; sinó que també busquen fer-ne partícip a qui les vol assaborir.
L’art conceptual ha agafat diversos camins en el segle XXI. Els nostres artistes aposten per la tècnica, l’estètica i la matèria però també pel concepte o idea. Les peces interactuen amb l’espectador, es viu una experiència global.
Les ganes, la motivació, el fet d’aprofitar l›oportunitat brindada es nota en cadascun d’ells. La suma, d’aquesta tríada, ens ofereix una exposició única, indivisible i prenyada de creativitat.
Charles Luckman, arquitecte i home de negocis nord-americà del segle XX, un cop digué: “L’èxit és aquell vell trio: habilitat, oportunitat i valentia”. Tres paraules capaces de descriure una exposició que es retroalimenta de forma espontània, transparent, sense cadenes que acabin esclavitzant el resultat final. Aquest gest el visitant, el públic, l’agraeix.
