Antoni Viladomat és sense cap mena de dubte el pintor barroc català per excel·lència. En el seu moment, finals del segle XVII i primera meitat del segle XVIII, tingué una gran popularitat en el món artístic català.
Aprofitant les celebracions del Tricentenari es redescobreix una figura cabdal en el panorama de la pintura barroca catalana. En un conjunt de cinc exposicions simultànies es presenta el bo i millor d’aquest artista en un projecte comissariat per Francesc Miralpeix.
D’Antoni Viladomat (Barcelona, 1678-1755) es pot veure al MNAC l’obra gràfica. Cal dir que fins aleshores els dibuixos de pintors no es guardaven, si els d’alguns escultors, el que dóna a Viladomat una visió d’artista polivalent i molt complet.
Girona és el segon lloc on es pot admirar la seva obra. Amb el títol L’home, l’artista, l’obra es fa un recorregut per objectes propis i una selecció dels millors llenços en tots els gèneres que treballà. Tot i la fama en la pintura religiosa, conreà bodegons, retrats, escenes costumistes, paisatges i al·legories sempre amb un nivell d’execució molt alt.
L’encàrrec de la part més pedagògica se l’emporta el Museu de Lleida, on es veu un dels seus conjunts més rellevants que es el dedicat a La vida de Sant Francesc d’Assis. A més dues peces recentment restaurades com un Sant Sopar i una Santa Quitèria recolzen la temàtica religiosa de l’artista.
No hem d’oblidar, però, la participació del Museu de Mataró, utilitzant el Conjunt dels Dolors de l’Església de Santa Maria. Les decoracions de la Capella així com les capelles de l’Església dels Jesuïtes de Barcelona, destruïda l’any 1936, li proporcionaren fama i prestigi.
Antoni Viladomat és l’artista que va de menys a més, d’uns inicis quasi artesanals i obres molt modestes, fins a saber llegir els canvis i les modes del temps que li toca viure; per endinsar-se de forma plena en els models de la pintura barroca italiana que interpreta i treballa amb una notable mestria.
