Per als amants del bon art contemporani ha estat una agradable notícia que el fons d’art pertanyent a la fundació Carmen i Lluís Bassat, per fi, es quedi en la nostra ciutat. Dic agradable perquè no estem acostumats a que efemèrides d’aquest tipus arribin a bon port a Mataró.L’antiga farinera Ylla i Alberich construïda per l’arquitecte Lluís Gallifa el 1948, -edifici que disposa d’un nivell de protecció A en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat-, ha estat el lloc escollit. Dita catalogació suposa la protecció i conservació de la façana, la volumetria i l’estructura de l’edifici.Aquesta antiga fàbrica situada a l’avinguda Maresme número 125 disposa actualment de 3.500 metres quadrats i pot estar a punt, segons les autoritats municipals, a finals de 2010 per a esdevenir espai museïstic. Els crítics d’art s’han posat d’acord en que portar obra d’artistes com Picasso, Miró, Tàpies, Guinovart, Barceló, Ràfols-Casamada, Saura, Miralles, Torres Garcia, etc.. a la nostra ciutat és dotar-la d’un fons d’art que pot ser referent a Catalunya. La col·lecció del conegut publicista està entorn de les 1500 obres.Els més escèptics a aquesta operació veuen que els mals endèmics del món artístic i cultural a Mataró no s’arreglaran. Hi ha un cert recel cap a un museu que engloba una proposta econòmica molt elevada, -pel mateix motiu el consistori llavanerenc la desestimà considerant que hi havia altres prioritats-. És té la por d’oblidar encara més el treball i el fons dels artistes locals, no dotar-los dels espais necessaris per acollir i potenciar la seva obra i que els esforços econòmics es focalitzin en una sola línia sense prioritzar que la cultura i l’art és de tots. El benefici del dubte el deixem en mans de les autoritats municipals , -que amb aquesta jugada mestra sembla haver-ne eclipsat el tema de Can Fàbregas i de Caralt- , i, alhora han donat un pas important per fer callar les veus que clamaven per una millor política cultural. El Museu Lluís Bassat
L’antiga farinera Ylla i Alberich construïda per l’arquitecte Lluís Gallifa el 1948, -edifici que disposa d’un nivell de protecció A en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat-, ha estat el lloc escollit per al nou Museu Lluís Bassat
Per als amants del bon art contemporani ha estat una agradable notícia que el fons d’art pertanyent a la fundació Carmen i Lluís Bassat, per fi, es quedi en la nostra ciutat. Dic agradable perquè no estem acostumats a que efemèrides d’aquest tipus arribin a bon port a Mataró.L’antiga farinera Ylla i Alberich construïda per l’arquitecte Lluís Gallifa el 1948, -edifici que disposa d’un nivell de protecció A en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat-, ha estat el lloc escollit. Dita catalogació suposa la protecció i conservació de la façana, la volumetria i l’estructura de l’edifici.Aquesta antiga fàbrica situada a l’avinguda Maresme número 125 disposa actualment de 3.500 metres quadrats i pot estar a punt, segons les autoritats municipals, a finals de 2010 per a esdevenir espai museïstic. Els crítics d’art s’han posat d’acord en que portar obra d’artistes com Picasso, Miró, Tàpies, Guinovart, Barceló, Ràfols-Casamada, Saura, Miralles, Torres Garcia, etc.. a la nostra ciutat és dotar-la d’un fons d’art que pot ser referent a Catalunya. La col·lecció del conegut publicista està entorn de les 1500 obres.Els més escèptics a aquesta operació veuen que els mals endèmics del món artístic i cultural a Mataró no s’arreglaran. Hi ha un cert recel cap a un museu que engloba una proposta econòmica molt elevada, -pel mateix motiu el consistori llavanerenc la desestimà considerant que hi havia altres prioritats-. És té la por d’oblidar encara més el treball i el fons dels artistes locals, no dotar-los dels espais necessaris per acollir i potenciar la seva obra i que els esforços econòmics es focalitzin en una sola línia sense prioritzar que la cultura i l’art és de tots. El benefici del dubte el deixem en mans de les autoritats municipals , -que amb aquesta jugada mestra sembla haver-ne eclipsat el tema de Can Fàbregas i de Caralt- , i, alhora han donat un pas important per fer callar les veus que clamaven per una millor política cultural. 
