Jordi Pericot
Jordi Pericot (Masnou, 1931) és tot un referent de l’art cinètic català i nacional, a més de ser un investigador reconegut
L’art cinètic té els seus fonaments en el futurisme (Boccioni, Balla) i en els rotoreliefs de Marcel Duchamp (1936). Les teories filosòfiques sobre el temps, la durada (Bergson, o el concepte espai temps) estan en la base d’aquestes investigacions. Resulta indubtable que el llenguatge cinematogràfic ha accelerat aquestes inquietuds constituint-ne el seu fonament. Les obres cinètiques es divideixen en dues categories: les que es mouen per si mateixes (com els mòbils de Calder), i les que ho fan mitjançant un mecanisme, sobretot elèctric (les construccions de Tinguely, Le Parc, Morellet, etc.). L’art cinètic ha exercit una gran influència en el camp de la dinàmica perceptiva (en especial Vasarely i Soto) i també en les obres que necessiten de la intervenció de l’espectador per adquirir formes o dimensions diverses (Schöffer).A més d’aquests artistes, no s’ha d’oblidar els nombrosos grups que han desenvolupat tendències pròpies: el Grup T de Milà, el Grup N de Pàdua, l’Equipo 57 a Espanya, el Grup Zero de Düsseldorf i el grup parisenc de Recherches d’Art Visuel.No podem oblidar a tot un referent, com és Jordi Pericot (Masnou, 1931) de l’art cinètic català i nacional, a més de ser un investigador reconegut. L’art per a ell presenta enormes possibilitats en el camp de la comunicació. Creador del grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques), que cercava integrar les arts i reunir els valors més representatius de l’art contemporani d’Espanya. Les seves experiències plàstiques entorn del cinetisme desenvolupen la introducció del moviment així com la implicació de l’espectador com a subjecte participatiu del fet artístic.El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres presenta, del 15 de febrer al 24 de març de 2008, la mostra Jordi Pericot: 20 anys d’art cinètic (1964-1984). L’any 1972 Jordi Pericot va representar Espanya a la Biennal de Venècia i darrerament ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona, exemples de l’enorme vàlua dins el panorama artístic internacional d’aquest artista maresmenc. El gran handicap és que no s’ha valorat prou la seva tasca artística.
