S'anomena així al conjunt de patologies que afecten al tendó rotulià, que és l'estructura que uneix el pol inferior de la ròtula amb la tuberositat anterior de la tíbia. Les ròtules són els ossos sesamoideus més grans del nostre cos i actuen com una politja, potenciant la força del mecanisme extensor i ajudant a suportar càrregues que poden ser fins a diverses vegades superiors al nostre pes corporal.
Entre les causes que poden provocar aquest tipus de lesions hi trobem diversos factors extrínsecs com el calçat, l'entrenament inadequat i/o en superfícies dures i factors intrínsecs com l'edat, el pes, les alteracions en els eixos articulars de les cames, la laxitud articular, la capacitat i flexibilitat muscular i tendinosa, etc. L'excés d'entrenament o els microtraumatismes de repetició són la causa última que pot condicionar l'aparició de lesions. És una de les tendinopaties més freqüents en atletes que practiquen atletisme en disciplines de salt i també en corredors (ja siguin de pista, asfalt o muntanya).
Podem classificar la lesió en 4 graus:
- Grau I: Dolor post-activitat física que cedeix amb el repòs.
- Grau II: Dolor durant i post-activitat física.
- Grau III: Dolor durant i post-activitat física que incideix en l'exercici.
- Grau IV: Dolor durant les activitats de la vida diària.
El diagnòstic és possible principalment gràcies a l'exploració clínica. La radiografia, ressonància magnètica, ecografia i l'escàner (TAC) ens permetran establir un millor diagnòstic, però sobretot descartar d'altres lesions.
El tractament inicial serà el repòs relatiu, la modificació de l'entrenament en els seus components més agressius i l'aplicació de fred local. Cal també revisar l'estat del nostre calçat i la tècnica d'entrenament. Des de la fisioteràpia podem ajudar a solucionar aquest tipus de lesions amb l'aplicació de diverses tècniques de teràpia manual (fibròlisi miofascial, tècniques de McKenzie, etc.) i pautes d'estiraments musculars i tendinoses. Així com també amb l'aplicació de diversos elements d'electroteràpia com ara ultrasons, làser, TENS, magnetoteràpia o diatèrmia. En casos de llarga durada o crònics, s'hauria d'estudiar la conveniència d'aplicació d'ones de xoc i/o infiltracions de PRP (factors de creixement).
No és convenient immobilitzar l'articulació, tot i que es poden utilitzar cintes de descàrrega que disminueixin la tensió sobre el tendó rotulià o genolleres que ajudin a recentrar la ròtula, però només s'utilitzaran durant l'exercici.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .
