El passat 25 de febrer les tertúlies radiofòniques veien interrompudes el seu habitual to distés i condescendent per anunciar que el “senyor” Fèlix Millet havia patit un accident domèstic que li havia provocat una “fractura subcapital del fèmur esquerre”.
En aquell moment, els habituals tertulians-especialistes-en-tot, van començar a donar els seus diversos punts de vista, alguns més encertats que d’altres. Analitzem què comporta una fractura de fèmur.
El fèmur és l’os més llarg i fort de l’esquelet humà, i s’articula amb el maluc i el genoll. Les fractures d’aquest poden produir-se per fragilitat del mateix (osteoporosi) en una caiguda o traumatisme menor, mentre que en ossos amb una densitat correcta acostumen a ser conseqüència de traumatismes de gran intensitat com, per exemple, accidents de trànsit.
La fractura d’en Millet és una “fractura subcapital”, és a dir situada al coll del fèmur, entre el cap femoral i el trocànter major. Aquest tipus de fractura pot disminuir el subministrament de sang al cap femoral, provocant necrosi avascular. L’edat del pacient i la importància de la lesió, fan que el tractament d’elecció habitual sigui la col·locació d’una pròtesi, per tal d’assegurar el correcte funcionament articular i evitar mals majors.
Després de la intervenció quirúrgica el pacient s’haurà de posar en mans del/la fisioterapeuta per a realitzar el tractament de rehabilitació funcional que buscarà assolir la màxima autonomia per a tornar a fer la seva vida diària sense necessitat d’ajudes.
En conclusió, una fractura de fèmur és una lesió d’importància que s’ha de tractar molt bé per tal de retornar en les millors condicions a les nostres activitats habituals, i tot i que el fèmur és un os molt fort hi ha qui té la cara més dura encara.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .
