La síndrome o el complex d’Eròstrat

Voler de totes totes passar a la història i que se’n parli sempre d’ells fent servir el mitjans més adients per cridar l’atenció.

Blocs, apunts psicologics- el mite complex d'Eròstrat
Voler de totes totes passar a la història i que se’n parli sempre d’ells fent servir el mitjans més adients per cridar l’atenció, així ho va fer aquest personatge de la història: Eròstrat.


Avui és fàcil fer-se notar o destacar, però a l’antiguitat, no. Se n’havia de fer una de molt grossa i amb maldat: Eròstrat va cremar el temple d’Artemisa (Efes), edifici emblemàtic de cultura. El complex erostràtic és una mania que porta a cometre actes delictius per aconseguir un renom, una fama.

Avui en dia podem fer un pas més: Sense maldat ni gran mitjans es pot fer-se notar. Com viure d’aparences, superficialitats. Una reacció al complex d’inferioritat, o a una baixa autoaceptació. Si la faig grossa, em coneixeran, serè famós/a i a més de respectar-me, algú/na m’estimarà. La fantasia no pot anar mes lluny? Però després ve la realitat d’un selfi, d’un facebook, d’un instagram, d’una foto al mòbil....Molta gent no té cap escrúpol en fer mal. Gaudeix amb la desgràcia i el dolor dels altres.

Voler aparentar, cridar l’atenció no és dolent però amb quina intenció o desig o anhel? Amb quines conseqüències?

La TV no és una bona consellera.....la major part de programes no són ni educatius ni humans. El món íntim s’ha tornat pornogràfic i mercantilitzat. La cultura tecnològica per alguns tot just està entrant a les seves vides; en canvi per altres, és ja la seva vida. I tinguem en compte la dita de casa nostra: QUI PAGA MANA.

Jaume Patuel i Puig

Pedapsicogog. Psicoanalista psicòleg-psicoterapeuta.
jpatuel@copc.cat