A l'interior en tot Ésser Humà hi ha les passions. Font d'energies i dinamisme. Per tant l'ego no pot lluitar "contra" elles, sinó "amb" elles.
I així es porta a terme el procés maduratiu i esdevenint una persona coherent, social i de certa qualitat interior: LA MADURESA.
Això també es pot aplicar en l'àmbit familiar, tribal i social. Hem de saber acceptar les diferències no com enemigues, sinó adversàries. Això comporta no lluitar contra ells (no són enemics), sinó amb ells (són adversaris). Així formar una societat plural on la democràcia que es basa en la llei (en minúscula) sempre ha d'anar acompanyada de la Saviesa Humana. No és una conjugació fàcil quan els egos no tenen una vertadera identitat. A més, el dret sense consciència és inhumà. La Història n'està plena.
Recordo el film: El emperador, estrenada el 7 de març de 2014, quan Mac Arthur va ajudar l'emperador japonès a retornar al tron. En el diàleg d'un expert nord-americà, la noia del qual era japonesa i havia mort en un bombardeig, amb el tiet d'ella –que era un alt oficial de l'exèrcit nipó- aquest li va dir al final aquesta frase: Vam complir amb el nostre deure, però vam ser inhumans.
Cal reflexionar de com ho conjuguem. Hi ha coherència? Hi ha saviesa? Hi ha llei? No "contra" sinó "amb" elles. El respecte a la pròpia corporalitat, als propis sentiments i a la pròpia raó portarà a ser respectuosos amb les altres persones.
