He anat comentant al llarg del curs partint, bàsicament, de la PIRÀMIDE MASLOW diversos temes educatius. Diversos nivells de consciència. La gestió emocional.
Doncs bé, crec que podem aplicar aquesta trajectòria a les Patrones de Mataró: Juliana i Semproniana. La maduresa és equivalent a santedat. El procés maduratiu és el camí de la interioritat, de la saviesa. La salvació que prediquen les Santes és en altres termes el procés d'individuació o creixement personal.
Tota maduresa porta a la relació, al diàleg, a l'empatia comprensiva, al pacte, a la lluita contra l'autoritarisme. La maduresa o salvació o realització sap que hi ha una llei. No pot anar endavant SENSE LA LLEI, però la maduresa o esperit també el porta a dir NO ÚNICAMENT AMB LA LLEI. La llei no és un sostre ni una latria. La llei és un mitjà en funció dels éssers humans.
Les notícies que ens arriben d'arreu, sobretot, de nacions on impera el despotisme a Orient, els drets humans són abatuts sense cap mena d'escrúpols. Quantes persones mortes pel sol fet de "ser de diferent ètnia". Aquí, a Europa, quelcom passa d'això. Per això es crida als models de sants i santes com de persones responsables i madures. Ah!! I no surten a la TV.
La festa de LES SANTES pot ser una crida a la llibertat interior: Pacte, diàleg, convivència, respecte, tolerància. Fets, no paraules. I a vegades per sobre la llei. Coherents amb la seva identitat i opció.
