Si la identitat és insegura, pot haver-hi dues situacions extremes. La primera, en una fixació forta, inamovible es pot caure en dogmatismes, fanatismes. La total intolerància.
No hi ha confiança en si mateix. L'omnipotent divinització s'autoimposa i s'imposa als altres: Vencerà però no convencerà. Ment imperial. Una gran por i inferioritat.
La segona, si la identitat és insegura, hom pot caure en feblesa. És la cama que no fixa bé, tan fluixa que cau. Es canvia d'idees molt fàcilment, Influenciable. Pensa segons on bufa el vent. Venen la llibertat per seguretat. Tenen por d'elaborar el seu propi pensament. Però el gran perill és que no se n'adonen. Hom esdevé "esclaus".
Però hi ha l'altra fixació: la cama que està fixada de forma adequada, és el que té identitat pròpia, madura. Sap posar-se en el seu lloc. Dialogar. Saber pactar. Donar la vida si cal pels ideals, portar una lluita adequada a fi de defendre els drets i no únicament complir amb les obligacions. Aquesta identitat podrà dialogar amb paraules plenes i no crits. Sabrà acceptar que és un gra de sorra per fer créixer la convivència.
Toca fer una vera reflexió. Saber com se situa la pròpia identitat d'una persona o Poble. Una identitat ha de considerar que davant les dificultats ha de contemplar amb coratge les que pot canviar, amb serenor les que no pot canviar i amb saviesa saber quines són les unes i les altres: I actuar serenament i coratjosament.
