El mapa emocional cal poder explicar-lo de formes diferents: A la infantesa i adolescència menor, els contes van bé sempre que s’expliquin bé i per la persona adequada.
L’adolescència major i el jovent també però cal emprar dites, aforismes, refranys i proverbis. Per què? Les emocions no han de ser conceptes a memoritzar sinó experiències viscudes. Els contes per això van molt bé. Hi ha a Mataró llibreries especialitzes en aquesta tasca. A més, passen pels col·legis a fer estimar la lectura.
Un conte que prové de l’Àfrica del Sud, explica que … “…un antropòleg va proposar un joc als nens d’una tribu africana. Va posar un cistell ple de fruites prop d’un arbre i va dir als nens que aquell qui arribés primer guanyaria tota la fruita que hi havia.
Quan va donar el senyal de sortida, ell pensava que tots els nens sortirien corrent però, tots els nens es van agafar de les mans i van començar a córrer junts. Quan van arribar al cistell van agafar tots el premi de la fruita i es van asseure a fi de gaudir del premi tots plegats.
Estranyat, l’antropòleg els va preguntar per què havien corregut d’aquella manera quan només un d’ells podia haver guanyat el premi si arribava el primer. Els nens li van respondre: UBUNTU, cap de nosaltres hauria pogut ser feliç ell sol amb tota la fruita si els altres estaven tristos i sense res.”
UBUNTU: aquesta paraula significa “Jo sóc perquè nosaltres som”. A l’Àfrica del Sud, els xhoses i els zulus tenen aquesta paraula per definir el concepte d’humanitat (que també es tradueix per una cosa així com «som persones perquè hi ha altres persones» o «jo sóc perquè els altres són»). És una paraula lligada al perdó que ha estat primordial en la transició política de l’apartheid a la democràcia en aquella nació.
