La infantesa viu en aquesta diada que els regals cauen del cel: El Papa Noel o els Reis mags els porten, a vegades, aquesta actitud perdura al llarg d’uns quants anys. I por esdevenir la síndrome de Peter Pan: L’etern nen o nena adolescent. Creu que tot li han de donar. Ell no ha de fer esforços. A més, aprèn a exigir sense fer res. I ho argumenta: M’heu portat al món. Jo no us ho he demanat. I a més amb una tonalitat agressiva.
I aquesta actitud d’espera vàlida a la infantesa quan encara el raonament real no funciona, ha de superar-se per anar madurant, creixent, evolucionant. Si no és així pot continuar de forma patològica: l’addicció al món màgic dels jocs. Màgia que porta a la ludopatia com a actitud no controlable.
I també hi ha avui en dia, i fa temps, un tarannà que és tot el contrari. En aquesta vida (societat capital o neoliberal): No és donar res per res. Ningú fa un regal sense esperar alguna cosa. Tot mercantilitzat. Unes festes on el nou “déu” és el “diner”: Aquest ho pot tot. Accentuo el tot. Quan la realitat no és així. Hi ha certs valors que els diners no donen: generositat, solidaritat, companyonia, amistat, amor, entrega, sacrifici, empatia i d’altres.
Reviure la diada de Reis pot ajudar a recordar que el regal ha de ser generós, oblatiu sense espera de resposta. És cert, la infantesa ha estat una etapa necessària, clara o fosca, bonica o dolenta, però no eterna. Així i tot, pot marcar el futur.
Però cal traspassar-la i anar al camí o l’etapa de maduresa responsable. La capacitat de formular una escala de valors (axiologia). Cal recordar aquí l’escala de valors d’Abraham Maslow, el fundador de la psicologia humanista. (Mireu el núm. 1520 del TM)
La generositat, o donar sense esperar res com a resposta, no és fàcil, però és un grau de maduresa important. Com ho saben de bé això els pares....
Joiosos de veure la infantesa feliç, però alhora també fer una bona pedagogia per tal d’educar als valors de l’esforç, del treball, de la responsabilitat. L’entrada al món adult no és de flors i violes...
El nostre nen interior és símbol de naixement però també de creixement.
