La cultura occidental celebra el 25 de desembre com a solstici d’hivern (la nit més llarga i el dia més curt): El Sol retorna. La paraula solstici vol dir: Sol quiet. A Roma se celebrava el 25 de desembre per l’any 45 abans de Crist. I el Papa Juli I, l’any 350, va posar el naixement de Jesús aquest dia per facilitar la conversió dels romans. I el papa Liberi al 354 va decretar que aquest dia havia nascut Jesús de Natzaret.
Així doncs, aquesta diada natural, manifestació del nostre sistema solar, se li ha donat sempre una significació. Per això, aquest any li he donat el títol de NADAL FONTAL.
Nadal és naixement, i fontal origen de les fonts o les deus d’aigua. Podem considerar aquesta diada com a ocasió d’adonar-nos que al nostre interior hi ha un nou naixement o renaixement de les nostres emocions. Cal canalitzar les aigües (les emocions) que neixen al nostre interior (al cor) per arribar a la Pau (la felicitat).
Considero adient uns pensaments d’un personatge, nomenat Jalai-ad-Din Muhammand RUMÍ. És un poeta, jurista, teòleg, místic sufí, nascut el 30 de setembre de 1207 a Balj, actual Afganistan, i mort el 17 de desembre de 1273.
Perquè plores?
“Tot el que veus té les seves arrels en un món invisible.
Les formes canvien,
i malgrat tot, l’essència roman igual.
Cada vista meravellosa es desviarà
cada paraula dolça desapareixerà
Però no et desanimis
La font de la qual procedeix és eterna
creixent, traient noves branques donant nova vida i noves alegries
Perquè plores?
La font és dins teu
I el món sencer està sorgint d’ella mateixa”.
BON NADAL FONTAL
