Parlar de malalties físiques i alteracions mentals és un tema molt recurrent. Per algunes persones és la temàtica de les seves converses. I molt probablement amb la gran dificultat de saber escoltar els altres. Per altra banda, és un bon exercici de paciència, de control per qui escolta. La comprensió és més necessària que mai.
I moltes malalties són fruit d’un mal ús de la vida. Una vida ordenada no porta a la superstició. Porta a una equilibració. Una vida ordenada porta a més saber viure, no únicament per a la feina sinó per a altres activitats. Una vida ordenada porta a una millor relació amb les altres persones.
Hi ha una dita que diu: Si guardes l’ordre, l’ordre et guardarà a tu. I al meu entendre l’experiència ho confirma. És cert que la vida ens és donada i sense consultar-nos, però no ens és donada feta. L’hem de fer. I aquí entra l’ordre evolutiu, dinàmic i d’etapes noves. També és ben cert que tot el nou món, el nou model de civilització, aquest paradigma de TIC (les tecnologies de la informació i comunicació) ens ha capgirat tot el ritme personal, familiar grupal i no diguem professional.
Toca a cada persona amb si mateixa com dins el seu grup anar buscant la millor forma d’equilibració per a la convivència junt amb les TIC i no al marge d’elles.
No obliden que les generacions noves neixen i viuen amb elles. Tot un món en ple canvi. Què fer? Observar, dialogar i fer servir el seny o sentit comú com indicava en una altra columna.(núm. 1625). És tot un terreny nou. I l’escola té molt a fer. I a casa l’estiu és una bona ocasió. Ser pares ara és molt diferent d’abans, així com ser avis. Cert, no cal generalitzar. Cada família és diferent.
