La confiança es guanya i es perd. Guanyar-se la confiança no és fàcil, és costós, però s’hi arriba. A vegades es perd en un segon. Per una paraula, per un gest, per un to de veu. Però cal lluitar per recuperar-la. Però hi ha la confiança bàsica i aquesta cal cultivar-la per un mateix i des d’un mateix.
I més que parlar de teories que cal tenir-les, és sobretot tenir en compte la pròpia experiència. I en el Quòdlibet.7, que acaba de sortir, parlo i ho expresso des de l’experiència. Què intento explicar? No és donar cap lliçó ni cap model a imitar, si no senzillament intento ajudar que la persona lectora aprengui també a pensar per si mateixa en tot allò que es refereix al creixement interior. Per pensar cal silenci interior. Deixar passar el núvol de les sensacions, la pluja dels pensaments i el vent de les emocions. Trobar-se amb si mateix no és fàcil, però cal fer-ho. Ha estat i és el gran treball de les escoles de saviesa i les indicacions dels grans mestres antics i nous. En el llibre esmento moltes frases d’autors: Confuci, Lao-Tsé, Jesús, Gandhi i d’altres.
Però cal cercar un breu temps diari per trobar-se un amb si mateix/a. És imprescindible si es vol tenir seny o criteri propi. Sinó, parlem de memòria. No és el mateix un micròfon (criteri propi) que un altaveu (parlar de memòria).
El llibre intenta donar una forma nova de comprendre l’ésser humà. La base és la confiança. Per això el subtítol: Una nova visió de l’ésser humà és possible des de la psicologia profunda i transpersonal.
Cada Esser Humà s’ha de construir a partir de la seva pròpia experiència. Però també això ha de passar per saber respectar les diferents etapes del creixement de cadascú com les etapes dels altres.
I quòdlibet, paraula al diccionari català, vol dir: Escatir, clarificar, dilucidar quelcom.
Una bona taleia a fer.
