Dues paraules diferents i que es confonen amb molta freqüència.
La tristesa:
La tristesa és un sentiment d’opressió i buit, interiors. Moments foscos o de desànim que contrasten amb els moments de joia i alegria. I la corporalitat ho manifesta i se’n ressent. D’aquí, la importància de les festes, de la bona conversa. El riure i els acudits. Comprendre la vida amb un to de serenor, alegria per no deixar-se portar per la tristor. Però tot dins una mesura. “Els botellons” o “les drogues” o altres adicions no en són el remei adequat.
Algues frases poden orientar-nos, són de la saviesa dels moderns:
“Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et permetran veure els estels”.
“Cada vegada que et sentis que la tristesa et persegueix, deixa-la entrar a la teva vida, i així amb ella aprendràs a ser fort”.
“Si somric, el mirall em torna el somriure”. I “si estic trist, el mirall em retorna la tristesa”.
La depressió:
La depressió és un estat d’ànim trist, decaigut, de mal humor, amb inhibició del curs del pensament, una dèbil voluntat i incapacitat de decisió. No hi ha ganes de viure.
Hem de saber que aquest estat és ben normal quan hi ha causes exteriors que la poden explicar. Algunes causes: la mort d’una persona estimada, ruptura de parella, pèrdua provisional de la feina, no aconseguir els objectius i d’altres motius. O dit d’una altra forma: Les dificultats de la vida del dia a dia o d’un moment puntual fort, poden portar a aquest estat. Són les depressions exògenes o produïdes per causes exteriors que poden conèixer-se o no. Aquí hi entra el món interior desconegut que actua a la nostra esquena.
I aquí cal recórrer als propis recursos personals i, si no n’hi ha prou, anar al psicoterapeuta, psicòleg o psicoanalista. Quants metges i psiquiatres ho veuen ja així, sortosament. El medicament pot ser que calgui o no. Cas per cas. Però sí buscar un ajut psicològic per a la comprensió d’un/a mateix/a. I quantes persones, per una certa intuïció, no volen medicaments, i s’adonen que no és el remei. Què bé va el silenci, una bona amistat, l’escala pròpia de valors i un ambient afectuós familiar.
I no em refereixo a les depressions endògenes o produïdes per factors bioquímics. Aquí sí que caldrà l’ajut psicofarmacològic. Això és un altre tema.
Per tant, la nostra societat actual accentua aquestes tendències de tristor i depressió. Cal estar a l’aguait.
