“Qui té un autèntic amic, té un tresor” ens diu un llibre oriental (La bíblia). Quina sort poder comptar sempre amb l’amic/amiga per poder dipositar les nostres preocupacions, angoixes, desigs, anhels. És una autèntica teràpia (acompanyament).
I parlant de l’amistat he trobat aquesta benedicció celta, una cultura ben antiga, però vàlida:
Tant de bo tinguis bons amics o bones amigues
Que aprenguis a ser bon/a amic/ga de tu mateix/a.
Que puguis arribar a aquest lloc de la teva ànima on resideixin un gran amor, calor, afecte i perdó
Que això et canviï.
Que transfiguri tot el que hi ha de negatiu, distant o fred en tu.
Que et transporti a la vertadera passió, família i afinitat de la comunió
Que enriqueixis els teus amics/gues
Que siguis bo/na amb ells i estiguis
Que et donin totes les benediccions, estímuls, veritat i llum que et calgui per al teu viatge
Que mai estiguis sol/a
Que estiguis sempre al niu amable de la comunió amb l’anam cara.
Anam cara en celta vol dir: amic de l’ànima.
I en la nostra cultura catalana plural i secular, l’amistat és verament un tresor.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
